Nova fita de l'independentisme

700.000 persones al carrer per la Diada. Aquesta és la nova fita de l'independentisme. Cinc anys després del pols social més important impulsat per un moviment polític a tot Europa, com va ser el referèndum de l'1 d'octubre. I en el moment de màxima divisió fins ara entre partits i entitats, 700.000 és una fita gens menyspreable. Tot el contrari. 700.000 manifestants que representen un graó més, una passa més, en el recorregut perseverant de més de 10 anys de mobilització per l'11 de Setembre. Un batec que no s'atura ni amb la pandèmia, ni amb les moltes ensopegades ni pedres que ha trobat pel camí. L'independentisme ha demostrat una vegada més tenir una constància imbatible a l'hora de mobilitzar el carrer per la Diada. La d'aquest any ha estat la Diada dels mil bocins. Com si, després de l'1 d'Octubre, la peça de vidre que entre tots duien a les mans hagués caigut a terra i s'hagués esmicolat. Així està l'independentisme, trencat en tot de trossets que han sortit disparats en direccions i amb formes diferents. I ara s'intenta tornar a ajuntar cada part per recompondre la peça sencera. Però és un objectiu inversemblant. Tot i així, la gràcia és que no se n'ha perdut ni un, de trosset. El carrer ha demostrat que hi és. 700.000 persones després de tot el que ha passat i enmig de la trencadissa dels partits i les entitats, és una xifra important. Una xifra que envia un missatge clar en dues direccions, no apte per a sordesa política. Als partits catalans els obliga a repensar de dalt a baix l'estratègia. La distància entre el carrer i la política s'eixampla cada cop més, perquè la distància entre el que es diu i el que es fa (o es pot fer) és abismal, i els concerts de violí cada cop convencen menys. Els partits hauran de trobar la manera de reconnectar amb el carrer. I, de cara a Madrid, els 700.000 manifestants d'ahir són un altre aval al sobiranisme polític. La prova que l'anhel independentista que es trasllada a les urnes, eleccions rere eleccions, és persistent. És un error continuar-lo obviant, intentar-lo ofegar o tractar-lo com una criaturada o una cosa que no és. Tant allà com aquí, la lectura que aquesta Diada demana ha de ser autocrítica i honesta. Deixar de tapar-se les orelles i de fer veure que no plou. Tant aquí, com allà. Tant unes sigles com les altres.