"No puc més": quan parar és una decisió d'èxit

"He sigut una dedicada a la feina, sense concessions. Però ara no tinc l'energia per continuar. No puc més. No em sento amb força per continuar." Elsa Artadi sorprenia amb els motius que donava davant de la premsa quan aquest divendres va posar punt final a la seva carrera política. No estem acostumats que els polítics se sincerin d'aquesta manera i reconeguin que han de fer un pas enrere perquè no poden més, per salut mental. La psicòloga Alba Alfageme posa en valor el pas d'Artadi, que recorda el que va fer Pep Guardiola quan va deixar el Barça. "M'he buidat i necessito omplir-me. Necessito recuperar l'energia tan necessària per tornar a tenir la passió i per contagiar els jugadors. Això només es recupera descansant i allunyant-me, si no, hauria pres mal." Un altre cas mediàtic va ser el de l'atleta Simone Biles, als Jocs Olímpics de Tòquio. "Ni jo mateixa sabia què m'estava passant, m'havia estat entrenant durant 5 anys, no va sortir com volia però sé que servirà per ajudar molta gent. Ara els atletes parlen de la salut mental. Jo sabia que em podria haver fet mal." Per sort, apunta Alfageme, cada vegada hi ha menys tabús a l'hora de parlar de salut mental, però "fan falta molts més referents". All your q's, answered ? And interviewed by my mom! Catch our open conversation on @athleta's new digital community, AthletaWell. #PowerOfShe #AthletaPartner pic.twitter.com/gKC3DC98hY Simone Biles (@Simone_Biles) August 30, 2021 La síndrome del "burnout" Segons la psicòloga Alba Alfageme, la situació d'Artadi podria ser la conseqüència de l'estrès, de l'anomenada síndrome del "burnout" o del treballador cremat. "Es tracta d'un estat d'estrès mantingut en el temps, que deriva en un esgotament mental, emocional i físic, a més de desmotivació i desconnexió amb la feina." L'estrès, aclareix Alfageme, no té per què ser negatiu. En la seva justa mesura, ens pot ajudar a fer front a situacions difícils i ens connecta amb la dopamina. Però hi ha el disestrès, l'estrès negatiu, que connecta amb el cortisol, i que ens pot portar al desgast absolut i la malaltia. "En aquest punt és quan hem de dir prou, perquè després t'adones que ve un precipici." Senyals d'alerta per detectar el "burnout" El "burnout" no està exclusivament relacionat amb la feina. També hi poden influir episodis de la vida exigents, com ara un divorci o la maternitat. A més, pot tenir a veure amb trets de la personalitat --és comú, tal com admetia la mateixa Artadi, en les persones autoexigents i perfeccionistes--, i amb entorns estressants, com la política, l'esport o altres feines vinculades amb l'actualitat, en què és més difícil desconnectar. Alfageme detalla alguns dels símptomes que ens poden indicar que estem cremats: Esgotament físic i mental: fatiga crònica, augment de pes, pèrdua de la gana, problemes gastrointestinals, migranyes, alteracions al cicle menstrual, insomni, ansietat, depressió... Desmotivació a la feina: quan notes que estàs més irritable del compte i fins i tot es redueix el compromís amb la feina. Baixada de productivitat: quan notes que no arribes mai al nivell i això et genera frustració i tens la sensació que no te'n surts. "En qualsevol d'aquests casos", remarca Alfageme, "cal posar límits". Si no, adverteix, "acabarem pagant un preu molt elevat". Com podem dir "prou" i posar límits a la feina? El més important, apunta Alfageme, és "ser conscients que som vulnerables" i "parar atenció als senyals que ens doni el cos". A partir d'aquí, el primer pas és parar. "És imprescindible trobar moments per tenir cura de nosaltres mateixes, generar activitats de desconnexió, i compartir amb els altres com ens sentim." Si amb tot plegat, el "burnout" arriba, dir "prou" és "un acte de valentia", tot i que encara estigui mal vist "en una societat capitalista on la productivitat és un valor a l'alça". "Fer un pas enrere no vol dir desconnectar-te per sempre: és un acte de valentia i no un acte de feblesa, i serveix per construir referents. Passaràs un procés dur però, al final, en sortiràs més enfortida."

"No puc més": quan parar és una decisió d'èxit

Elsa Artadi deixa la política per salut mental, un fet poc habitual però necessari per tenir cura d'ella mateixa, segons la psicòloga Alba Alfageme