No només cal dir-ho, cal fer-ho

Just abans de Sant Joan, el 21 de juny, Pedro Sánchez va pujar a l'escenari del Liceu de Barcelona per anunciar els indults als presos i per proclamar l'entrada en una nova etapa, l'etapa del retrobament. Va citar Martí i Pol, va apel·lar a l'esperit de la Transició i va prometre un nou projecte de país. Un país -deia el president espanyol- que s'expressi plenament en castellà, en euskera, en gallec i en català". I ho reblava amb una declaració d'amor: "catalans i catalanes, us estimem". Avui, 21 de setembre, fa tres mesos d'aquell discurs i el govern de Pedro Sánchez té a punt una llei que relega el català, l'euskera i el gallec, que converteix la diversitat lingüística és una anècdota. La Unió Europea obliga Espanya a marcar per llei unes obligacions i uns drets a les plataformes com Netflix i HBO, que en pocs anys han capgirat el mercat audiovisual i la manera com consumim televisió, sèries i cinema. Només cal obrir qualsevol dels catàlegs d'aquestes plataformes per comprovar que el català és residual. Pràcticament no hi ha sèries, ni pel·lícules, ni documentals en català. Ni les distribuïdores, ni les plataformes, se'n preocupen: molt més ocupades per captar nous subscriptors, estrenar els títols d'èxit i sumar beneficis empresarials. Són gegants insensibles a qüestions com aquesta, del català. Des de l'administració pública no hi ha diners per impulsar-lo i cap llei -fins ara- no les obliga a fer-ho. El govern espanyol porta mesos preparant una llei audiovisual que ha de marcar les regles de joc a les plataformes. Des del sector audiovisual català i des de la Generalitat s'ha fet pressió perquè la llei marqui un percentatge mínim per al català: unes quotes. El text que d'un moment a l'altre ha d'entrar al Consell de Ministres obvia aquesta reivindicació. Ni blinda el català ni li garanteix més inversió. De fet, deixa a les plataformes les mans lliures per triar en quina llengua volen treballar a l'estat, no hi ha cap percentatge mínim per al català, l'euskera ni el gallec. Les deixa a la intempèrie. El text encara no és definitiu, però el fet que se n'hagi filtrat el contingut just quan s'esgota el temps per a portar-lo al Consell de Ministres és un mal senyal. Com que és un esborrany, hem d'entendre que hi ha marge perquè l'executiu, amb un ministre català al capdavant de Cultura i un partit com Unides Podem com a soci, trobi la manera per blindar el català. Si el text és provisional, s'hi poden fer canvis. El Liceu ha tingut sempre grans moments de lírica. Al juny, Pedro Sánchez hi prometia una nova fase on el govern espanyol havia d'aprofitar qualsevol motiu, qualsevol ocasió, per propiciar el retrobament amb la societat catalana. I assegurava que ho deia i que faria "de cor". No només cal dir-ho, cal fer-ho.