Els integrants de La Manada
Els integrants de La Manada
ANÀLISI

No hi ha espai per a Manades

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

El cas escabrós de La Manada des Sanfermines va generar una onada de protestes al carrer i va servir per apujar un o dos graus el nivell de sensibilització social i política. L'efecte pràctic més important va ser la llei del només sí és sí. Escletxes a banda, és un salt endavant històric en la protecció de les supervivents de casos de violència sexual. El cas, igual d'escabrós, de La Manada de Castelldefels ha de servir també per moure alguna cosa. 

Des del feminisme, des d'algunes veus expertes, des d'alguns articles d'opinió i tant de bo des de cada vegades més llocs, es demana als homes que es facin responsables també de la violència masclista. No en un sentit acusador. No és aquest el punt on se situa la crida. Reduir aquest debat a una lluita de gèneres és tenir una mirada massa curta i la situació és prou greu com per apujar una mica més el llistó. 

Els homes s'han de fer responsables de la violència masclista perquè formen part de la solució. Perquè sense que els homes sentin que aquest és un problema també d'ells (perquè no és un problema que afecti només les dones, sinó el conjunt de la població), no hi haurà manera de solucionar-ho. Fer-se'n responsable vol dir tallar d'arrel comentaris sexistes i bromes masclistes.

Vol dir evitar o directament trencar situacions on s'estigui fent sentir incòmoda alguna dona. Vol dir parar els peus a l'amic que va massa sortit una nit de festa. Vol dir esborrar un video sexual que un conegut comparteix amb to de burla. Vol dir que davant la més mínima sospita, s'ha de preguntar a una germana, una companya de feina, una veïna, com està, què li passa, si necessita parlar, si tot va bé… Vol dir denunciar. Molt poques denúncies, poquíssimes, arriben des de l'entorn de les dones maltractades. 

La Vanguardia ha fet una feina boníssima de seguiment del cas de La Manada de Castelldefels. Ha publicat detalls dels animals que formaven part d'aquest grup repugnant que fan regirar l'estómac. Hi havia 19 homes en aquell xat. 19. Cap d'ells va trobar el moment d'aturar les salvatjades que s'hi deien. Homes covards, acomplexats i autoprotegits per la seguretat del grup, i per la debilitat de la presa: dones amb discapacitat, amb problemes de salut mental o -directament- amb la voluntat anul·lada perquè anaven drogades o molt begudes.

S'enviaven arengues per sortir de "caça" o de "pesca". Això sí, també compartien pastilles per dissimular que fan misto i quan tot va començar a sortir a la llum, tots van córrer a amagar-se a les faldilles de la mama. De manual. 

Ni als Sanfermines, ni a Castelldefels, ni enlloc: no hi ha espai per a manades. Que la resposta sigui també de manada: la manada del conjunt de la societat, homes i dones al davant, per frenar-los.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut