Calculen que vacunar almenys la meitat dels adolescents permetria controlar la pandèmia
Cua de joves per vacunar-se en un centre sense cita prèvia (ACN)
ANÀLISI

No és hora encara per abaixar la guàrdia

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Com esteu? Ja hi tornem a ser! Que ràpid que han passat aquestes setmanes i que bé que ens han anat. Que morenos i que relaxats que se'ns veu a alguns. Aprofitem-ho. Aprofitem aquestes bateries carregades al sol de l'estiu per afrontar un curs que ens requerirà molta energia.

Un curs, d'entrada, sense cites electorals a la vista. Això ja és interessant perquè ens ha de permetre parar atenció a altres qüestions que sí que afecten el dia a dia de la vida de moltes persones. El preu de la llum, que clama al cel. I l'ineludible compromís del govern espanyol per posar-hi fre. Injustificable l'augment continuat del preu i el 30% de més que algunes elèctriques han cobrat per l'energia sense informar correctament els clients.

La pandèmia i tots els efectes sanitaris, socials i econòmics que genera és, segurament, el repte més important del proper any. Perquè seguim en pandèmia. El virus no ha fet vacances. Als hospitals el ritme no ha afluixat. Han seguit arribant ingressos de contagis nous cada dia i els llits de l'UCI continuen ocupats per malalts de Covid. Amb el percentatge de vacunació fregant el 70% a Catalunya (s'han posat les dues dosis a 4,6 milions de persones), sense toc de queda i quan falten 15 dies per a la tornada a les escoles... No s'hi val a badar. Encara que faci un any i mig que ens ho sentim a dir i que ens ho diem a nosaltres mateixos i que sembli la història interminable... no és hora encara per abaixar la guàrdia.

Per tant, tindrem els ulls posats en l'evolució de la pandèmia, en les mesures per controlar-la i el difícil però obligat equilibri amb els drets i les llibertats. També en les zones d'ombra que se'n deriven: l'atenció a la gent gran, el tracte a les residències, les condicions laborals del personal sanitari i la salut mental de tots plegats. Per això aquest "com esteu" de l'arrencada pren força. Com esteu de debò. No cal respondre "bé" per sortir del pas. Cal rumiar-hi, parar-hi atenció. Cal tenir-ne cura, del com estem. La salut mental i emocional és un dels punts on posarem el focus aquest curs.

D'entrada, una bona manera que se m'acut de cuidar-nos, és ser a prop. Fer-nos companyia. Escoltar-nos. Passar-ho bé plegats. Perquè en tenim, de motius per somriure, per animar-nos i per trobar aquella esperança, aquell ànim per fer la vida menys feixuga i més lleugera.

Perquè sí, perquè val la pena. I perquè ens ho mereixem.

Anar al contingut