Hi ha moments en què les imatges són importants, diu Pedro Sánchez. I té raó. La foto del president del govern espanyol assegut a taula, cara a cara, amb el president de la Generalitat té càrrega política. Fent servir una d'aquelles expressions que els nostres polítics ens han fet memoritzar per descriure escenes o conceptes: la d'ahir és la imatge del reconeixement de l'existència d'un conflicte polític. Els aparells dels partits: assessors, càrrecs, segones espases... tenen molt d'interès a dissenyar imatges potents i, sobretot, que els beneficiïn, que els facin quedar bé o que encaixin amb el relat, amb el missatge que els interessa. Tots ho fan: els d'aquí, els d'allà, els de dalt i els de baix. En canvi, tots descuiden l'endemà. L'endemà no existeix, en política. No existia el 2 d'octubre. No existeix l'endemà d'ahir. Potser perquè hi ha el convenciment que demà n'hi haurà uns altres, que se n'hauran d'ocupar. El cas és que l'endemà de la taula, sabem el mateix que ja sabíem: que les dues parts estan molt lluny i que tots dos creuen que cal parar la taula de tant en tant. Sabem que la Generalitat no es mou de l'autodeterminació i l'amnistia. I que aquesta continua sent la línia vermella per a l'estat, que no hi entra. Sabem que la composició de la taula és asimètrica, que és una taula coixa. I ara també sabem el nou lema de La Moncloa: "sense pressa, sense terminis i sense pausa". En canvi, continuem sense saber quan serà la propera reunió, amb quins objectius, ni amb quina metodologia. Tampoc sabem -i aquesta és la incertesa més profunda- què proposa el govern espanyol per resoldre el conflicte polític que reconeix que hi ha. Una agenda no és una solució política: és una agenda. Tan potent és fer seure a parlar el president espanyol com inquietant no saber de què s'hi ha parlat ni quan se'n tornarà a parlar. Potser quan l'independentisme aconsegueixi presentar-se en bloc davant l'estat, amb una posició cohesionada tot i que diversa, aleshores sí que el govern espanyol es veurà obligat a concretar alguna acció política. Aleshores potser sí que es plantejarà anar més enllà d'una agenda de compromisos i promeses. Però per això cal deixar estar les travetes i el tacticisme. Sí que ho són d'importants, les imatges. La de la taula parada no va ser l'única d'ahir: també hi ha la del president del govern espanyol i líder d'un partit que va votar a favor de l'aplicació del 155 passant sota una pancarta que reclama llibertat d'expressió i el retorn dels exiliats. I també la de l'altra taula de la tarda: la de la cafeteria del Poblenou on Sánchez es va asseure a fer un cafè amb Salvador Illa mentre la taula de Palau estava en marxa. Moltes taules, molts relats i poc contingut.