Milers d'euros en multes per frenar desnonaments
Els Mossos, en un desnonament a Barcelona
El matí de Catalunya Ràdio

Milers d'euros en multes per frenar desnonaments

El Sindicat de Llogateres, la PAH i altres grups d'habitatge estan rebent centenars de sancions dels Mossos emparades en la llei mordassa

Actualitzat
TEMA:
Habitatge

Onada de sancions contra el moviment per l'habitatge. Diversos veïns i activistes del Sindicat de Llogateres, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i altres grups d'habitatge denuncien a "El matí de Catalunya Ràdio" que, des de fa setmanes, estan rebent sancions administratives relacionades amb desnonaments que van tenir lloc l'any passat, sobretot a Barcelona però també en altres punts del país.

Els acusen de delictes de desobediència i d'obstrucció a l'autoritat per fer el que sempre han fet: posar-se davant la porta d'un habitatge per evitar que la comitiva judicial pugui entrar-hi i executar un desnonament. Les sancions, tramitades des de la Direcció General de la Policia, s'emparen en la llei de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, fet que fins ara no acostumava a passar. En total, són centenars de sancions de 601 euros cadascuna i, en global, sumarien milers d'euros.

Fragment d'una sanció a la qual ha tingut accés "El matí de Catalunya Ràdio"

El Sindicat de Llogateres ha rebut una setantena de sancions per un desnonament que va tenir lloc l'octubre del 2020 al carrer Còrsega de Barcelona. Un grup d'activistes i veïns de la zona s'hi van concentrar per evitar, de forma pacífica, que la policia i la comitiva judicial fessin fora l'Estela de casa seva. El portaveu del sindicat, Enric Aragonès, lamenta que l'objectiu d'aquestes multes és criminalitzar i perseguir el dret de protesta.

És una reacció completament desmesurada. Les sancions pretenen desmobilitzar, atemorir i, en definitiva, impedir que seguim aturant desnonaments, com ja fa anys que fem.

A la PAH de Barcelona han rebut 25 sancions més per un altre desnonament al carrer Aragó l'octubre del 2020, i al Grup d'Habitatge de Sants acumulen més de 50 multes per diversos desallotjaments. La portaveu del grup, Llum Oliver, acusa les administracions de no fer la seva feina.

No estaríem a les portes d'un desnonament si Generalitat i Ajuntament garantissin el dret a l'habitatge. Ens estan multant per un problema que ells haurien d'estar solucionant. És pura repressió per desmobilitzar-nos.

Fora de Barcelona, on també estan rebent és a la PAH del Bages. Ja acumulen 65 multes, fet que el seu portaveu, Berni Sorinas, veu amb preocupació. Demana al govern que els condoni les multes i que compleixi l'acord d'investidura, en què hi havia el compromís de revisar el model d'ordre públic i limitar l'actuació de la Brimo als desnonaments.

Malgrat la repressió, la fortalesa del moviment per l'habitatge és exemplar. Tot i saber que s'arrisca a aquestes multes, la gent surt diàriament al carrer i s'exposa als cops de porra i a les multes d'Interior.

Segons els advocats d'Irídia, aquestes pràctiques són "un xantatge intolerable al moviment d'habitatge" i asseguren que l'aplicació i la interpretació de la llei mordassa "vulnera el dret a la protesta".

 

 

Mentre es preparen per recórrer aquestes multes, ara temen que, quan a finals d'octubre acabi la moratòria antidesnonaments, aquest tipus de sancions es multipliquin. Asseguren que continuaran sortint al carrer per defensar el dret a l'habitatge i ja preparen una campanya de pressió política.

 

 

La llei mordassa, també contra fotoperiodistes

A banda del moviment per l'habitatge, els Mossos també estan enviant multes a fotoperiodistes. És el cas de Pau de la Calle: el 13 de novembre de l'any passat estava cobrint un desnonament al carrer Consell de Cent de Barcelona, acreditat amb el braçal de premsa, però la policia l'acusa igualment d'obstrucció a l'autoritat.

Al text de la sanció, els Mossos l'acusen de barrar el pas a la comitiva judicial. Però ell ho nega: assegura que, quan la policia el va advertir, de seguida es va separar dels manifestants i es va acreditar.

 

El paper de la policia: mediar o sancionar?

Fonts policials neguen que aquestes sancions responguin a una causa general, tot i que si es comparen els escrits que acompanyen les multes són gairebé idèntics. En totes les sancions a les quals ha tingut accés "El matí de Catalunya Ràdio" es fa la mateixa descripció dels fets i s'acusa els manifestants d'"oposar resistència activa" als antiavalots dels Mossos.

Les multes acusen els manifestants d'impedir la tasca dels Mossos als desnonaments

Els Mossos recorden que els antiavalots actuen com a policia judicial als desnonaments, i que es basen en els criteris de proporcionalitat, congruència i oportunitat, segons cada cas. La prioritat de la policia, asseguren, és la mediació. Insisteixen que, de tots els desnonaments que hi ha hagut en els últims quatre anys, uns 57.200, els Mossos només han participat en el 19%. Entre aquests casos, només un 0,7% han derivat en incidents i d'aquests, menys d'un 1% han acabat amb detencions i aixecaments d'actes administratives de denúncia.

Fonts policials aclareixen que, en el cas dels procediments sancionadors ja iniciats, primer analitzaran "si els fets denunciats es poden ponderar amb l'exercici de drets fonamentals" (com el de reunió, manifestació o llibertat d'expressió, entre d'altres) i, "si així es considera i no hi ha amenaces ni agressions als agents de l'autoritat", el cas es resoldrà "sense imposar una sanció". També s'asseguraran que tothom tingui el dret d'al·legar i es revisaran totes les sancions que ja s'hagin enviat.

ARXIVAT A:
Habitatge
Anar al contingut