El 2023 ha arrencat fent saltar totes les alarmes de la violència masclista. No han passat ni tres setmanes i ja hem hagut de parar màquines per preguntar què passa, què estem fent tan malament perquè l'any hagi arrencat amb tantes dones assassinades i tants casos d'agressions sexuals. Una crònica que no s'acaba mai. Com ho fem perquè els homes deixin de violar, maltractar i matar dones? Una pregunta que ens interpel·la a tots. I que requereix que tothom s'hi posi, que tothom s'arremangui. Homes i dones. Ni les dones soles, ni amb només alguns homes ho resoldrem. És un repte per al conjunt de la societat, perquè és un problema estructural, que tenim també com a conjunt de la societat.  Una part de la resposta ha de ser policial: donar més seguretat a les dones. Especialment a les que ja estan amenaçades. I ara mateix a Catalunya la meitat de les peticions de protecció per violència masclista es deneguen. Cal revisar per què es tomben tants informes, quins criteris es fan servir i si s'han de revisar. Quan la dona que denuncia presenta una ferida física (amb blaus o punts de sutura) no hi ha dubte que està en risc. Però què passa quan la mateixa dona porta anys vivint sota amenaces i humiliacions, morta de por? A partir de quins criteris el jutge decideix que aquesta dona no està en risc? Cap de les dones assassinades l'any passat tenien mesures de protecció. Aquesta és una dada prou contundent per replantejar-s'ho tot. Els protocols de seguretat fallen. Si és qüestió de recursos, que s'hi posin. Si és qüestió de formació, que es formi. Però és evident que s'ha de revisar la manera com s'han fet les coses fins ara. A nivell policial, també a nivell judicial, i per part de tota la resta, mantenint sempre la guàrdia alta i parant els peus a qualsevol comentari o actitud masclista: fer broma sobre els violadors en un canal de Twitch, comentaris masclistes en un xat de WhatsApp, increpar una noia que va sola pel carrer o aprofitar-se que ha begut massa una nit de festa. Hi ha infinites ocasions de barrar el pas a la violència masclista. Som molts més, els que hi estem en contra. Només ens ho hem de creure i hi hem de plantar cara. Sense miraments.