Un equip d'"El matí" ens hem acostat al Montsià per conèixer de primera mà les conseqüències dels aiguats que ahir de cop van portar el caos a aquesta zona. Amposta, Sant Carles de la Ràpita, les Cases d'Alcanar més de 230 litres per metre quadrat en un sospir, l'aigua -de color xocolata, com explicava una veïna- enduent-se cotxes i mobiliari urbà, entrant i fent malbé restaurants, negocis, cases; negant baixos, carrers i avingudes, i deixant sense llum un munt de gent.   La millor notícia, malgrat tot, és que no hi ha danys personals, més enllà de l'angoixa dels que van haver de sortir cames ajudeu-me d'allà on eren per protegir-se, fins i tot en helicòpter i més enllà del malson que per a molta gent suposa avui el fet de llevar-se i comprovar que la imatge amb què anaven a dormir ahir és certa: el negoci, la casa, enfangat, tot destrossat. Un malson que és real i que ja s'ha viscut altres vegades en aquestes terres. L'impacte de temporals com el Gloria encara és present aquí.   D'aiguats forts, de temporals i fenòmens meteorològics extrems, n'hi ha hagut sempre i cada vegada n'hi haurà més. L'Organització Meteorològica Mundial hi insistia precisament ahir, en un informe que recull que les catàstrofes climàtiques s'han multiplicat per 5 en l'últim mig segle. Catàstrofes com les inundacions de principis d'estiu a Alemanya, amb grans destrosses però sobretot amb molts morts; i com els greus incendis de l'estiu a Grècia. Aigua, calor extrema i temps extrem.   Se'n diuen efectes del canvi climàtic i són una realitat. Aquest estiu, l'IPCC, que és l'organisme científic de referència internacional en qüestions relacionades amb el clima, ho deixava ben clar en un informe que va fer saltar algunes alarmes però que, com gairebé tot el que ens impacta i ens fa mal, unes setmanes després ja ens n'havíem oblidat. Diuen els experts d'aquest informe que l'escalfament global ja afecta tot el món, que alguns efectes són irreversibles, per molt que s'aconseguís complir amb aquella promesa que sona gairebé a eslògan de campanya electoral de "reduir les emissions". En el cas de Catalunya, com al conjunt del Mediterrani, la previsió és d'onades de calor més fortes, sequeres més dures i temporals més intensos. La meteorologia extrema anirà a més i cada cop hi podrem fer menys.   Ens n'oblidem, de missatges com aquests, segurament com a mecanisme de protecció, per instint de supervivència, perquè tots tenim el nostre dia a dia, amb les seves rutines, les seves alegries i les seves penes. Però no els aparquem del tot, aquests pensaments, no els silenciem del tot. Tinguem-los a mà i cada cop que se'ns presenti l'oportunitat de triar: triem bé. Fent un consum responsable a casa, quan anem de viatge o a les feines, per exemple. Dissenyant estratègies i polítiques que tinguin en compte l'impacte de l'escalfament global, per part de les administracions, a l'hora de construir o d'invertir en determinades indústries. També protegint-nos: millorant els sistemes de previsió de desastres per alertar la població abans, amb més antelació, i evitar danys personals i pèrdues econòmiques. Fem-ho, per fer-ho més digerible. Fem-ho per per posar-ho un xic més fàcil als que vindran: fills, nets amb una herència col·lectiva ja prou complicada.