ANÀLISI

Masclisme estructural

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Podria ser una pel·lícula de terror de Sitges, ara que acaba de començar el festival. Però és tan dolenta que segur que no l'haurien ni programada. El més trist és que és ben certa, és la realitat.

El crit de guerra d'un fanàtic, corejat per desenes d'energúmens. És l'arenga dels violadors. Les imatges de la coreografia fastigosa del Col·legi Major Elías Ahuja de Madrid generen tanta repugnància com por.

És una de les residències adscrites a la Universitat Complutense de Madrid. En concret, una de les privades i més cares. Religiosa i només masculina.

La direcció del col·legi ha intentat tapar-ho a correcuita quan el video s'ha fet viral, i l'explosió ha estat tan gran que la Fiscalia n'ha obert una investigació i els partits polítics (gairebé tots) han saltat de cop a criticar un espectacle tan llastimós i tan perillós. Ho ha fet Pedro Sánchez i ho ha fet també Alberto Núñez Feijóo (el seu predecessor en el càrrec, Pablo Casado, va passar per aquest col·legi major).

La reacció de la direcció de la residència és lamentable: diu que és "una forma que tenen d'expressar-se", però "en cap cas referida a les noies" (diu "a las muchachas", que és com més infantil). No és una forma d'expressar-se i evidentment que es referien a les noies que estudien al col·legi major femení que hi ha al davant. Són càntics masclistes, són missatges d'odi, són el programa electoral del nen de la camisa planxada i la clenxa al cabell, que mai pagarà cap plat trencat perquè ha nascut en una casa on quan els plats es trenquen els recull algú altre i se'n compren de nous.

Tot i que podria haver passat també en un barri de l'extrem oposat del catàleg social. El masclisme no és exclusiu d'una classe, és transversal i és estructural. En veiem exemples cada dia.

El més espantós d'aquest cas és que són els cadells d'un espai de dreta i extrema dreta, els homes del futur que d'aquí a uns anys dirigiran grans empreses, es presentaran a les eleccions, obriran despatxos d'advocats o fins i tot arribaran a jutges. Porten a l'ADN la cultura de la violació i la direcció del col·legi major els perdona (perquè expulsar-ne un, quan són desenes, i fer-los anar a xerrades no cura l'odi). I les noies de la residència de davant diuen que no n'hi ha per tant, que era una broma, perquè pertanyen al mateix caldo de cultiu.

Tot plegat casualment avui, que entra en vigor la llei del 'només sí és sí' que pren encara més sentit, precisament a la vista d'aquesta impunitat de la cultura de la violació que fa que el feminisme sigui més de sentit comú que mai.

No es pot passar per alt. No s'hi pot treure importància: estan en joc les nostres filles, germanes, filles, amigues i nosaltres mateixes.

Més educació sexual. D'una vegada per totes: incloguin l'educació sexual a infantil, a primària i a secundària. Estem perdent el temps i seguim fabricant manades.

Anar al contingut