Els joves de menys de 35 anys poden demanar a partir d'aquest dimecres el Bo Lloguer Jove
Els joves de menys de 35 anys poden demanar a partir d'aquest dimecres el Bo Lloguer Jove
ANÀLISI

Marxar de casa: missió impossible

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Dia important, avui, per a milers de joves. D'aquells que estan marcats en vermell al calendari de gestions que tots, tard o d'hora, amb més o menys mal humor, acabem tirant endavant.

Avui s'obre el termini per demanar el Bo Lloguer Jove, una ajuda específica per als menors de 35 anys que compleixin un seguit de requisits. Un seguit llarg de requisits… tants, que els qui ho aconsegueixin es poden considerar "els escollits". Emancipar-se de debò potser no ho aconseguiran del tot, però hauran superat un procés de cribratge més dens que per entrar a la NASA.

Per optar a l'ajuda cal: tenir menys de 35 anys, ser el titular d'un contracte de lloguer (ja sigui d'un pis o d'una habitació), estar-hi empadronat i viure-hi, cobrar com a molt 24.300 euros l'any, no tenir cap deute i no rebre cap altra ajuda similar. Els escollits que compleixin tots aquests requisits tindran accés a un xec de 250 euros al mes durant dos anys per pagar el lloguer. Per posar-hi encara més èpica, les ajudes es repartiran en funció de l'ordre d'arribada de les sol·licituds. Els últims, llepen.

No diem "escollits" a la babalà. A Catalunya, la Generalitat calcula que el bo el cobraran tot just 10mil catalans d'entre 18 i 35 anys. Això suposa -si hi arriba- un 1% del total.

Segons CCOO, només 2 de cada 10 joves aconsegueixen independitzar-se. La majoria viuen amb els pares fins als 29: una dècada més tard que els joves europeus. És pràcticament impossible marxar de casa: la combinació de contractes laborals, sous baixos, atur i les dificultats per accedir a un habitatge talla les ales de la gent jove. Tot i així, Catalunya és on més gent jove aconsegueix independitzar-se. Això sí, un jove ha de destinar més del 110% del sou al lloguer, si vol viure sol, per tant, està obligat a compartir pis.

Per tant, el "Bo Lloguer Jove" es queda molt curt. Funcionaria millor si anés acompanyat d'una política de més ampli espectre: començant per un parc d'habitatge públic de lloguer més generós i per un mercat laboral més flexible que no obligués la gent jove ni a malviure, ni a petrificar-se a casa dels pares, ni a buscar-se la vida fora.

Anar al contingut