L'ultratge a la bandera, delicte o llibertat d'expressió?
L'ultratge a la bandera, delicte o llibertat d'expressió?
ANÀLISI

L'ultratge a la bandera, delicte o llibertat d'expressió?

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
TEMA:
Tribunal Constitucional
L'ultratge a la bandera, delicte o llibertat d'expressió?
Façana del Tribunal Constitucional. Font: EFE

En una societat on es vol regular tot a base de lleis, on la judicialització de la política és palpable, els ciutadans tenen molt poc marge per solucionar els seus conflictes per vies democràtiques i el poder judicial s'erigeix com a protagonista excessiu de la vida pública i privada.

És José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Suprem, qui fa aquesta anàlisi del que està passant a l'estat espanyol.

El Constitucional considera que l'ultratge a la bandera espanyola no està emparat per la llibertat d'expressió. Amb aquesta decisió, el tribunal confirma la condemna d'un sindicalista gallec que va cridar a cremar -literalment- la "puta bandera" d'Espanya.

Aquesta decisió l'ha pres un tribunal en funcions. Alguns dels magistrats que en formen part tenen el mandat caducat i fa temps que els haurien d'haver rellevat. Com que no hi ha acord entre PP i PSOE sobre com s'han de fer relleus com aquest, la crosta es va fent grossa i les conseqüències són greus. Ara, a més, al Constitucional hi ha un desequilibri entre magistrats conservadors i progressistes: sis a cinc, perquè va dimitir un dels magistrats progressistes i no l'han substituït.  

La qüestió de la bandera xoca de ple amb la doctrina del Tribunal d'Estrasburg, que fa dos anys ja havia picat la cresta a l'estat espanyol per un cas semblant en què sí que es va arribar a cremar la bandera.  

A l'estat espanyol, els jutges (alguns) se senten, fins i tot, per sobre d'òrgans internacionals com el Tribunal Europeu dels Drets Humans. Els mateixos estats atorguen a aquest tribunal la potestat de dir l'última paraula en matèria de drets humans, però pels magistrats del Constitucional és com si el conveni europeu pels drets humans i el tribunal que el vetlla fossin de cartró pedra. I això lliga amb la reflexió de Martín Pallín: el protagonisme exagerat que el poder judicial ocupa ara mateix.

Segons els jutges d'Estrasburg, cremar o animar a cremar la bandera espanyola forma part de la crítica política i del dret a la llibertat d'expressió. Pels jutges del Constitucional, en canvi, es tracta d'ultratge a un símbol.

A l'Espanya del segle XXI, els símbols prevalen sobre les llibertats.

ARXIVAT A:
Tribunal Constitucional
Anar al contingut