L'ultraliberalisme de cunyat

A Glasgow, els líders del món discuteixen com aconseguir que el planeta només s'escalfi un grau i mig més, i evitar el desastre. La macroecologia sembla que tothom l'entén. Però quan baixem al detall de les mesures, aflora el que en diríem "ultraliberalisme de cunyat". Es manifesta, per exemple, en les crítiques a qualsevol cosa que limiti la circulació de cotxes, siguin els carrils bici, les superilles o les zones de baixes emissions; però també en la manera com es ridiculitza el perill que ampliar l'aeroport comporta per a les zones humides: salvar quatre ànecs, en diuen aquests cunyats ultraliberals. També es veu en altres terrenys, com les mofes per Twitter a l'anunci que es prohibirà la publicitat de dolços destinada als infants. En teoria, tothom accepta que les criatures no s'han d'inflar, literalment, a llaminadures, però quan algú proposa alguna mesura, és el cunyat qui treu el cap.