El final d'una era és això. La mort de la reina Elisabet II d'Anglaterra tanca un capítol de la història, de la nostra història. A més de ser una frase feta, està passant de debò. Segur que molts teniu la mateixa sensació que l'últim dia de mudança de la casa on heu viscut els últims anys, o que al final de curs a 2n de batxillerat (per a molts, el final de curs a COU) que tanca els anys d'escola i institut. Quan saps que el que has viscut fins aleshores s'acaba i que per força, el que comença serà diferent. La mort de la reina i el comiat oficial i minuciosament calculat, preparat fins al detall de posar nom a cada dia, són el tancament d'una etapa per a Anglaterra, per al Regne Unit, per a Europa i per al món.   Segur que tots recordarem què fèiem el dia que va morir la reina d'Anglaterra, com recordem què fèiem el dia de l'accident de Lady Di o el dia de les Torres Bessones. Esdeveniments que han marcat profundament l'opinió pública i que tenen la potència suficient per fer que el món s'aturi per uns instants. Imprescindible parar, en aquests moments, repassar mentalment imatges, buscar reculls de fotos des del blanc i negre fins ara, devorar articles que expliquen el perquè, el com, el quan, la vida No us costarà avui trobar tot el que necessiteu per calmar aquesta set, ni aquí a la ràdio, ni a les teles, ni als diaris, ni a internet. Tothom abocat a recordar algú que és inoblidable, a repassar-ne la trajectòria i el llegat, i descobrir qualsevol detall, qualsevol dada que ningú hagi pensat encara a destacar. La pluja no ha impedit que milers de persones surtin de casa per acomiadar-se de la reina (Europa Press / Victoria Jones) Set dècades de regnat donen per a una infinitat de detalls, de moments i d'històries. Elisabet II ha estat contemporània de Churchill, de les Spice Girls i de James Bond. Ha sostingut tota sola, sense dir mai una paraula de més, un dels països més poderosos del món i l'imaginari d'un dels imperis més resistents. Capaç d'amagar escàndols i errors de tota la seva família sense perdre ni una gota de popularitat. Propietària d'una fortuna immensa, que ningú qüestiona gaire en veu alta. Capaç de seduir monàrquics i republicans. Sempre per sobre del 70-80% de popularitat. Imatge de capses de galetes, nines que saluden amb la mà i bosses de te. No era només la reina d'Anglaterra, era una institució de carn i ossos, era una icona pop, era la dona més retratada de la història, era una marca, era l'únic ressort de seguretat d'una manera d'entendre el món, era intocable. Era l'última reina de veritat.