L'últim que necessiten els botellots és una picabaralla Ajuntament-Generalitat

L'últim que necessiten els botellots és una picabaralla política entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, i més aviat demanen una conversa adulta sobre dos problemes de primera magnitud. El primer és la violència, les agressions amb navalles i ampolles trencades, les agressions sexuals, els robatoris, els saquejos, els incendis de motos i cotxes. Sembla que estem davant d'una minoria de delinqüents que no tenen res a perdre, amb una certa capacitat d'arrossegament nihilista. I el segon i principal problema és del botellot en ell mateix, que no és nou, però ara és massiu, amb milers de joves adolescents de borratxera fraternal fins al coma etílic gairebé com a ritual de pas. Total, la sanitat diuen que és gratis, oi? La violència parla de fracàs social, d'inadaptació fins a la marginalitat, i el botellot té molt de fracàs social en forma de fallida de l'educació familiar, és el triomf de "tinc tots els drets i cap deure", i si el justifiquem per les estretors en la convivència que va provocar el confinament i les restriccions en la mobilitat, estarem fent un flac favor a aquests nois i noies, perquè educar vol dir, també, posar límits. Esclar, aquesta pilota s'ha d'aturar molt abans. Quan arriba a l'alçada de la policia, acostuma a ser estrepitosament tard.