Espinàs, l'últim gran clàssic de les lletres catalanes

Com es mesura el llegat d'un savi? Segurament és impossible, massa pretensiós. Haurem de deixar passar el temps per mesurar el llegat de Josep Maria Espinàs. Enorme, si es valora a pes. Més de 90 llibres, centenars d'articles als diaris, la lletra de l'himne del Barça. Enorme, si es valora en qualitat. La d'Espinàs és una manera única i genuïna d'entendre l'escriptura i de tenir cura de la llengua. L'últim gran clàssic de les lletres catalanes. Inseparable de la seva pipa i de la màquina Olivetti, amb el seu tac-tac, amb què escrivia hores i hores. Sense descans. Escriure i pensar, pensar i escriure. I viure. Com vivia quan recorria a peu pobles, ciutats i camins. Un caminador incansable de quilometrades que després convertia en relats que són una delícia. Autor popular, en el sentit més ple de la paraula "popular". Treballava i escrivia per a la gent del carrer, que l'ha llegit i l'ha apreciat com algú proper, que sempre hi és i que sempre té aquell verb, aquella paraula i aquella altra, per descriure coses quotidianes amb una prosa tranquil·la i ferma, sense pretensions, senzilla, però plena. Amb els mots precisos, mesurats gram a gram. Ni un adjectiu de més, que té molt de mèrit escriure i descriure sense adjectivar compulsivament. Espinàs també és un mestre del gènere epistolar, un gènere que va brodar a "El teu nom és Olga", dedicat a la seva filla. Deia que escriure cartes era una manera d'acariciar, de ser-hi, de fer companyia. I també que la millor carta és aquella que no s'envia. Tant de bo la capella del Saló Sant Jordi es quedi petita per acomiadar-lo. I tant de bo s'hagin de reeditar els seus llibres, perquè s'hagin acabat de les prestatgeries de les llibreries i de les biblioteques. Potser així arribarem a mesurar el llegat d'un savi com és l'Espinàs.