Diamants, racisme i desnonaments: la cara fosca dels privilegis d'Elisabet II
Elisabet II també ha estat qüestionada durant els seus 70 anys de mandat (Reuters/Toby Melville)
ANÀLISI

Londres s'atura pel funeral del segle

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

19 de setembre de 2022. Una data que passarà a la història. El dia del funeral d'estat d'una figura clau de l'últim segle: Elizabeth Alexandra Mary, Elisabet II d'Anglaterra.

Avui Londres s'atura. Després de dotze dies de dol, d'exhibicionisme monàrquic --elisabelista per ser més exactes--, avui la ciutat es vesteix de dol, surt al carrer i guarda silenci. Una ciutat, sobretot la zona del centre institucional, amb el palau de Buckingham, l'abadia de Westminster i el Parlament, convertits en l'epicentre del funeral del segle.

Escampada de flors, fotos de la reina, càmeres i micròfons per tot arreu. El desplegament de seguretat és més gran que el dels jocs olímpics. 10.000 agents de la policia vigilant que tot vagi rodat, Heathrow aturat, carrers tallats, botigues, empreses i escoles tancats. No cada dia s'acomiada la reina d'Anglaterra.

Avui tothom està pendent d'un fèretre. I mentre la vista segueix la processó del taüt reial, els problemes del país queden desenfocats. Però serà per poc temps, que durarà aquesta abstracció.

Com sempre que marquem un dia històric al calendari, el gran repte és saber què passarà demà. Com serà el primer dia sense la figura que representava la continuïtat i la solidesa? Amb un panorama polític, econòmic i social preocupant, l'era post-Elisabet està marcada per una gran incertesa.

Carles III estrena el tron amb el efectes del Brexit encara palpables, amb una inflació desbocada, Downing Street jugant al joc de les cadires calentes i la majoria dels britànics amb la confiança en el seu propi país sota mínims.

Elisabet II va tenir el final de la Segona Guerra Mundial com a palanca d'un regnat que funcionava com a precinte. Però ara a Carles III li faltaran palanques per falcar un regne que es vol unit i per falcar la col·lecció de territoris d'on --inexplicablement en ple segle 21-- encara n'és cap d'estat.

De fet, estem parlant d'una institució arcaica i encarcarada, la monarquia, que accentua i sosté les desigualtats enormes que viu el país, que funciona basant-se en privilegis i drets adquirits. Intocable. Però malgrat tot, acceptada i venerada. Amb uns índexs de popularitat elevadíssims i una oposició discreta.

Per molt que avui gran part dels britànics aprofitin per allargar el cap de setmana i es declarin no monàrquics, formen part del circ que fa dotze dies que s'allarga i viurà avui una jornada per a la història.

Anar al contingut