L'odi a la diferència

L'odi a la diferència. L'odi a l'altre. L'odi perquè sí. És un sentiment profund de malvolença, segons l'IEC. És una passió molt violenta però a curt termini, segons el filòsof Rafael Argullol. Un impuls que pot fer oblidar la resta de característiques de l'ésser humà i que sovint és el preludi de la violència. Ho hem vist amb les notícies d'aquest cap de setmana a Barcelona: l'odi a qui no sent com tu, a qui no estima com tu, a qui no té el mateix color de pell que tu o a qui no pensa com tu. Un rebuig que porta a l'agressió. Hi ha hagut tres agressions homòfobes en dos dies a Barcelona. I aquest esclat violent obliga a posar la lupa sobre un fenomen que no només està latent en la nostra societat, sinó que està augmentant. Si ens hi aproximem amb dades oficials a la mà, com les que els Mossos d'Esquadra han avançat a aquest programa, constatem que la intolerància va a més: els delictes d'odi s'han triplicat en els últims deu anys a Catalunya. La majoria son per LGTBI-fòbia i per racisme. En total, 93 denúncies per fets d'odi des del gener a Catalunya: 30, per accions contra persones del col·lectiu LGTBI; 30 més, per motius ètnics, i una vintena, per motius d'orientació política. Unes dades que, com sempre, permeten fer una radiografia força aproximada però no total de la realitat; perquè hi ha molts casos que, per diversos motius, no arriben a comissaria i que, per tant, queden a l'ombra. Ens podem fer una idea de la magnitud del fenomen tenint en compte que els Mossos hi dediquen una unitat especialitzada, que està començant a caminar. Cal abordar-ho també des de la política: desmuntant els discursos d'odi de l'extrema dreta. I socialment: des de l'educació i des de la cultura, donant eines per a la tolerància; igualant les oportunitats; desballestant les estructures de discriminació; donant veu a tothom; escoltant els qui parlen des de la diferència i des dels marges.