El matí de Catalunya Ràdio

Llibres que enamoren per a un Sant Jordi confinat, virtual i inèdit

No podem voltar i remenar roses i llibres, però podem celebrar la Diada cada dia gaudint de bona literatura
Marta Vives
TEMA:
Sant Jordi
Llibres que enamoren per a un Sant Jordi confinat, virtual i inèdit

Aquest Sant Jordi és diferent: No podem passejar, badar o remenar llibres i flors. Més que mai hem de fer un acte d'amor als nostres llibreters i llibreteres de confiança. Com? Comprant-los llibres a través de les seves pàgines web o encarregant-los per quan puguin tornar a apujar persianes. I sempre podem mostrar la nostra estima a la cultura i celebrar Sant Jordi llegint bona literatura.

Us portem set recomanacions de novel·les que parlen d'històries d'amor que s'escapen dels marges. Són històries diferents, intenses i especials, perquè... quina no ho és?

📚 "Gent normal", de Sally Rooney, amb traducció d'Ernest Riera. Edicions El Periscopi

"La majoria de la gent viu tota la seva vida sense sentir-se mai tan a prop d'una altra persona."

Aquesta és la història, al llarg de quatre anys, de la Marianne i en Connell, dos nois que estudien al mateix institut d'un poblet d'Irlanda.

Ella sempre va sola i es passa el dia llegint. Ell va amb la colla dels més populars, que, sovint, es riuen d'ella. És fill d'una dona que neteja cases. La noia viu en una casa on els diners no importen, però els sentiments tampoc.

Es troben i, sense saber ben bé per què, acaben teixint un fil invisible -fora de tota lògica de normalitat- per on faran malabarismes i faran un aprenentatge sobre l'amor, el sexe, la incondicionalitat i, sobretot, l'amistat.

Quatre anys després, ja a la universitat, les coses es capgiren i les perspectives, també, però ells continuaran junts, l'un per l'altre. I potser això serà l'únic que importa.

Per què el recomanem?

Perquè és una història que, malgrat el títol, no parla ni de normalitat ni de gent normal.

Perquè els personatges són excepcionals i la seva relació, també.

Perquè és un llibre bellíssim i perquè Sally Rooney descriu el pas de l'adolescència al món adult amb una escriptura intensa, realista i analítica.

📚 "Boulder", d'Eva Baltasar. Club Editor

"L'absència de sexe humanitza com la malaltia."

Boulder és una dona que fuig del món i d'ella mateixa; una dona que vol estar sola. S'embarca en un vaixell mercant on hi fa de cuinera i navega fins a Xile, a la Patagònia, on hi amarra el vaixell i també els seus desitjos.

A Chiloé s'enamorarà de la Samsa, una geòloga islandesa que l'acabarà portant a la seva illa i amb qui tindrà una vida de parella força convencional durant anys. Però la Samsa voldrà ser mare i l'esquerda entre totes dues i el que esperen de la vida i de la relació es farà gegant.

L'amor guanya, però la protagonista es perd. Perquè la Boulder necessitarà recuperar el seu espai, la seva llibertat i sortir de la gàbia.

Per què el recomanem?

Perquè l'Eva Baltasar ens torna a presentar una història punyent, esmolada com un ganivet i crua, que mostra la lluita entre la necessitat de solitud i la de compartir la vida amb algú.

Perquè planteja qüestions com la maternitat, la desafecció, la provisionalitat, la diferència, el plaer o el dolor.

Eva Baltasar, després de "Permagel", ens torna a presentar una heroïna de novel·la estripada i feréstega, que ens atrapa des de l'estómac.

 

📚 "La delicadesa", de David Foenkinos, amb traducció de Jordi Martín Lloret. La Magrana

"Tenia la sensació que serien una parella d'una estabilitat extrema. Que no els podria passar res de dolent. Que la seva equació física era un antídot contra la mort."

La Nathalie, la protagonista de "La delicadesa", perd l'home de la seva vida -una mena de déu que frega la perfecció- de manera sobtada, al principi de la història. Pam!

El que hauria de ser el punt final és el començament d'un viatge interior de la noia. Des del fons del pou de la ràbia, la pena, la tristor i la desesperació entra en una mena de letargia de la qual no en vol sortir perquè la protegeix d'un món exterior que ni li interessa ni li és proper.

Però la realitat és tossuda i li aniran apareixent personatges maldestres i desubicats que, a poc a poc, aniran prenent focus a la vida de la Nathalie i a la història del Foenkinos.

Un llibre que parla de dol, però que no es deixa endur per la tristesa, perquè l'amor l'acaba esfondrant. A batzegades i amb poca subtilesa, però amb persistència. I, sí, esmicolarà el dolor.

Per què el recomanem?

Pel sentit de l'humor de la història. Perquè converteix en protagonistes uns personatges que no ho haurien estat mai.

Perquè els omple de raresa i vulnerabilitat i els fa tenir veu pròpia. I perquè el lector se n'acaba enamorant al mateix temps que la Nathalie se sent més perduda.

Aquest llibre ha estat traduït a més de 40 idiomes i el 2011, l'any que es va publicar, es va convertir en el llibre més venut a França. El mateix any, se'n va fer una pel·lícula amb guió del mateix Foenkinos i amb l'actriu Audrey Tatou de protagonista.

📚 "Nosaltres en la nit", de Ken Haruf, amb traducció d'Anna Turró. Angle Editorial

"Jo em sento sola i penso que potser tu també. Em preguntava si voldries venir i passar la nit amb mi. I parlar."

Aquesta és la proposta, i la gosadia, que fa l'Addie Moore al seu veí Louis Waters, com ella vidu de fa anys. I com ella, vell, sol i sense gaire vida social. I ell accepta amb pijama i nervis nous de trinca.

I comença una de les històries més delicioses que s'han escrit mai entre dos personatges que es necessiten i que es descobreixen. Que s'ajuden i que han d'enfrontar-se als prejudicis, les xafarderies i els embats d'unes vides intenses, però gastades. Vivint un present que acaba sent l'únic que importa, en temps de descompte.

Per què el recomanem?

Perquè Kent Haruf ha escrit, al llarg de les seves novel·les, històries plenes de personatges fascinants que parlen de vida, de bondat, de les relacions humanes i, al capdavall, de tot allò més essencial.

Perquè és una reflexió preciosa sobre la vellesa, escrita des de la tendresa, la senzillesa i la lucidesa de dos avis que converteixen la nit en el seu amagatall secret.

Perquè n'hauríem pogut triar qualsevol d'ell -"La trilogia de Holt" és meravellosa-, però aquesta és la seva última novel·la, abans de morir d'un càncer als setanta-un anys.

📚 "L'única història", de Julian Barnes, amb traducció d'Alexandre Gombau. Angle Editorial

"Què preferiríeu: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc? Vejam, em penso que, al capdavall, és l'únic dilema vàlid."

La resposta que Paul es dona a aquest dilema acaba convertida en una història d'amor contundent, intensa i personal. I és que el primer amor té conseqüències per a tota la vida. I més si l'objecte de desig és una dona vint anys més gran, casada, amiga dels pares i professora de tennis, que et correspon.

L'aprenentatge vital del noi acaba convertit en una lliçó de vida que defuig les convencions socials, els conformismes i les diferències. Els moments feliços es transformen en dolorosos amb una intensitat absoluta.

Per què el recomanem?

Perquè la novel·la s'allunya dels tòpics i ens emociona.

Perquè parla de les profunditats de l'amor en primera persona: Barnes és en Paul i Paul és en Barnes. La vida se'ns explica des de l'estómac.

Perquè les marques del primer amor són tan bèsties que commouen. Perquè, la de Barnes, és una història d'amor fascinant, complicada i irresoluble.

 

📚 "La vida sense Sara Amat", de Pep Puig. Editorial Proa

"I llavors va passar el que va passar. La tenia dins del quarto. La Sara, vull dir."

El Pep narra, com qui explica una rondalla, el que li va passar de menut el 1981 al poble de la padrina, Ullastret. Un vespre, jugant amb els amics a cuc i amagar, una de les noies desapareix. És la Sara, una nena solitària, de mal caràcter, que té ben enamorat el Pep. Una nena que s'ha fet gran abans d'hora i que no suporta el poble dels seus pares.

En plena recerca desesperant, la nena apareix amagada a l'habitació del Pep i li demana que l'ajudi i que no la descobreixi. El noi es debat entre el què és correcte i el que sent per la Sara, i acaba cedint.

"La vida sense Sara Amat" són tots els dies d'estiu en què tots dos comparteixen secrets, lectures, converses i contradiccions dins l'habitació de ca l'àvia, amagats d'un món que s'albira com una amenaça.

Una història preciosa sobre la llibertat, la por, l'amor i l'amistat des de la innocència dels ulls d'un infant i amb l'aprenentatge de posar nom als sentiments cada vegada més madurs.

Per què el recomanem?

Per com està escrit i perquè el lector mai no acaba de saber si la història és real o és ficció.

Pel punt misteriós i angoixant que provoca la desaparició de la noia i el desequilibri que provoca en el petit poble.

Per com es teixeix la història del Pep i la Sara, dins les quatre parets de l'habitació, aliens a l'exterior. Per la mirada innocent que s'acaba enfrontant a la realitat adulta plena d'hipocresia, mentides i infelicitat.

Perquè és una història que sotraga i inquieta, i perquè parla de la puresa de l'amor.

El mes de juny passat, la Laura Jou en va fer la versió cinematogràfica. Una petita joia absolutament recomanable.

📚 "Vacances d'hivern", de Bernard MacLaverty, amb traducció d'Anna Llisterri. L'Altra Editorial

"Era un costum que havien agafat, fer-se un petó ràpid quan estaven sols en un ascensor. Entre dos pisos."

Guanyador del Premi Bord Gáis a la millor novel·la de l'any.

La Stella i en Gerry, una parella de jubilats irlandesos, porten tota la vida junts. Com diu la Stella quan li demanen quants anys fa que estan casats, ella respon que "un període prolongat".

El matrimoni decideix anar a passar un cap de setmana llarg a Amsterdam. La placidesa dels dies de vacances els comença a remoure pensaments, sentiments i una estructura que semblava sòlida.

La resistència i les tensions inherents en l'amor que sobreviu molts anys trontollen i en Gerry, arquitecte de professió, serà incapaç de posar-hi mesura. Ell beu massa i ella no és capaç de treure el que té dins. També està cansada. Massa.

"Vacances d'hivern" és una història que commou i que ens planteja reflexions sobre la fe, la religió, la política i les complexitats d'això que en diem amor.

Per què el recomanem?

Per la delicadesa amb què MacLaverty descriu la profunditat de l'ànima i les contradiccions de l'amor.

Perquè parla de manera directa i senzilla de la convivència a llarg termini i del que esperem de l'altre.

Perquè ens dona una visió de la vida, quan la vida ja ha estat viscuda, i perquè passa comptes amb el passat de manera honesta.

Perquè l'amor es gasta, malgrat tot.

ARXIVAT A:
Sant Jordi
Anar al contingut