Aleix Vidal celebra el segon gol de l'Espanyol (EFE)
ANÀLISI

L'inesperat

Enllaç a altres textos de l'autor Carlos Baraibar, subeditor del "Catalunya migdia" i responsable de "Fets o fakes"

Carlos Baraibar

Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"

@carlosbaraibar

Diumenge al vespre. Em truquen de la ràdio. Deu ser que ha passat alguna cosa extraordinària, inimaginable. Sí, l'Espanyol ha guanyat el Madrid. 2 a 1. El món ens mira. La veritat és que va ser un partit espectacular. Darder va jugar a un nivell estratosfèric; RDT, un gol, sempre el gol; Embarba en va tornar a tenir ganes, i Aleix Vidal que ara és Garrincha. Quin goig, quina joia! Tres punts més i ja som quatre punts per sobre del descens. Confortable tretzena posició. Hauríem de pensar en Europa?

Els millors partits de la temporada els hem fet amb el Vila-real, l'Atlètic de Madrid i, ahir, el Madrid. Però la sorpresa real, l'impacte de veritat, va ser que vam guanyar l'Alabès quan anava últim! Aquell dia no vau voler un accent, eh, lladres! Aquell dia era el bo.

Però, esclar, els punts d'ahir són com si fossin del Barça, i això compta doble. En fi, a la tornada de seleccions tenim, en dues setmanes, Cadis, Elx, Getafe i Athletic Club. Cap mena de dubte que passarem aquest Tourmalet amb un punt o dos. Per tant, ja van bé aquests tres puntets inesperats.

I escolteu, Rosel i companyia, si és per fer de cortina de fum, no em torneu a trucar. Que la notícia del dia són les offshores per evadir impostos del Julio Iglesias i el Guardiola.

Anar al contingut