L'independentisme no es troba a si mateix

Potser sí que Jordi Sànchez anava a la seva i duia la direcció de Junts de manera massa hermètica, als ulls dels seus crítics, però en tot cas no tant per no detectar la mar de fons a Junts per Catalunya que demanava avançar el seu congrés. Serà al juny a la Catalunya del Nord i sense Jordi Sànchez en la disputa pels lideratges. Els noms de Jordi Turull i de Laura Borràs es perfilen per dur les regnes del partit, i segons el que acabi decidint el president Carles Puigdemont, si se centra només en el Consell per la República, poden acabar l'una com a presidenta i l'altre com a secretari general de Junts. Caldrà veure com es compensen les trajectòries convergents amb independents i altres procedències polítiques. I també, segons com evolucionin les coses en l'esfera judicial, veurem si Junts acaba amb tots dos possibles dirigents inhabilitats: l'un per l'1 d'Octubre, l'altra pels contractes fraccionats a la Institució de les Lletres Catalanes. Però abans també veurem l'efecte que té aquest afer en la consistència del govern de coalició, o si acaba precipitant canvi de socis d'aquest 52% del 14F que grinyola dia sí dia també, sigui per l'aeroport, sigui pel català. És el retret que feia aquest cap de setmana Elisenda Paluzie, que al maig dirà adeu al mandat de l'ANC, amb 10 anys d'existència: "No us vam donar el 52% perquè féssiu això", deia. Una ANC que, decebuda amb els partits independentistes, es planteja fer una llista cívica al Parlament. És clar que també hi ha exmembres de l'ANC decebuts amb Paluzie que han fet una altra formació: Catalans per la Independència. Ja no és que a l'independentisme li costi trobar el consens estratègic, sinó que es reconegui qui són i què volen tots els seus actors.