Quan parlem d'exclusió social, quan parlem de situació de vulnerabilitat, parlem de la nau de Badalona que aquesta nit ha quedat calcinada per un incendi amb 200 persones a dins. La majoria, immigrants sense papers, però també gent sense sostre.

Fa quinze anys de la regularització extraordinària d'immigrants del govern de Rodríguez Zapatero. Des d'aleshores, els fluxos de migració han anat a més. El moviment de persones és incessant i, per més CIEs o deportacions que es facin, no s'aturarà.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 100.000 persones en situació irregular (dades del 2019). Això vol dir que viuen aquí, però no compten i ningú compta amb ells. Que estiguin en situació irregular vol dir que no tenen documents oficials i que, per tant, no poden fer el que la resta sí que podem fer: treballar, moure's lliurement i tenir accés a un habitatge o obrir un compte al banc. No tenen aquests documents, perquè van marxar de casa seva amb el que duien a sobre. Perquè sabien que els deportarien si els trobaven un passaport i sabien que tornar enrere era tornar al no-res.

Actualment no es pot demanar asil als països d'origen. Cap d'aquestes persones pot anar a l'ambaixada espanyola al Senegal o al Marroc i demanar un visat per venir a treballar a Europa o sol·licitar l'asil. Han de fer-ho quan són en territori europeu. I per arribar a territori europeu no poden fer servir les anomenades vies legals, perquè, com que no tenen documents, no els deixarien passar. Un laberint sense sortida que aboca milers de persones a jugar-se la vida per creuar fronteres pels llocs més insospitats. Ho hem vist a les Canàries. I la conseqüència de la mala gestió de situacions com la de les Canàries l'hem vist aquesta nit a Badalona.

Molts dels que vivien a la nau que s'ha cremat tenien por que els deportessin. En alguns casos portaven anys en territori espanyol: sense permís de treball ni de residència, recollint ferralla, compartint espais com aquesta nau amb altres persones en la mateixa situació.

La roda de l'exclusió és implacable. I la capacitat de l'administració i de gran part de la societat de mirar cap a una altra banda i fer veure que això no passa també és implacable... i letal.