L'incendi de Badalona, la roda de l'exclusió

Quan parlem d'exclusió social, quan parlem de situació de vulnerabilitat, parlem de la nau de Badalona que aquesta nit ha quedat calcinada per un incendi amb 200 persones a dins. La majoria, immigrants sense papers, però també gent sense sostre. Fa quinze anys de la regularització extraordinària d'immigrants del govern de Rodríguez Zapatero. Des d'aleshores, els fluxos de migració han anat a més. El moviment de persones és incessant i, per més CIEs o deportacions que es facin, no s'aturarà. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 100.000 persones en situació irregular (dades del 2019). Això vol dir que viuen aquí, però no compten i ningú compta amb ells. Que estiguin en situació irregular vol dir que no tenen documents oficials i que, per tant, no poden fer el que la resta sí que podem fer: treballar, moure's lliurement i tenir accés a un habitatge o obrir un compte al banc. No tenen aquests documents, perquè van marxar de casa seva amb el que duien a sobre. Perquè sabien que els deportarien si els trobaven un passaport i sabien que tornar enrere era tornar al no-res. Actualment no es pot demanar asil als països d'origen. Cap d'aquestes persones pot anar a l'ambaixada espanyola al Senegal o al Marroc i demanar un visat per venir a treballar a Europa o sol·licitar l'asil. Han de fer-ho quan són en territori europeu. I per arribar a territori europeu no poden fer servir les anomenades vies legals, perquè, com que no tenen documents, no els deixarien passar. Un laberint sense sortida que aboca milers de persones a jugar-se la vida per creuar fronteres pels llocs més insospitats. Ho hem vist a les Canàries. I la conseqüència de la mala gestió de situacions com la de les Canàries l'hem vist aquesta nit a Badalona. Molts dels que vivien a la nau que s'ha cremat tenien por que els deportessin. En alguns casos portaven anys en territori espanyol: sense permís de treball ni de residència, recollint ferralla, compartint espais com aquesta nau amb altres persones en la mateixa situació. La roda de l'exclusió és implacable. I la capacitat de l'administració i de gran part de la societat de mirar cap a una altra banda i fer veure que això no passa també és implacable... i letal.