Pisos a granel. El president del govern espanyol ha dedicat les últimes setmanes a fer una sèrie d'anuncis en cadena sobre política d'habitatge que en total sumen 113.000 pisos.

Se'n construiran 20.000 en terrenys que li ha venut el Ministeri de Defensa, 50.000 es rescataran de la SAREB i 43.000 més seran avalats per l'ICO. Dels 20.000 pisos en terrenys de Defensa, Catalunya en veurà 1.600. I dels 50.000 pisos de la Sareb, 13.500.

L'habitatge és un dels principals maldecaps de la gent, segons el CIS: la crisi econòmica, l'atur, la sanitat, la feina i la casa. És un tema que afecta directament la qualitat de vida. És una preocupació. I quan estem preocupats, prenem decisions determinats per aquesta preocupació. Per tant, políticament l'habitatge és un filó. Especialment entre la gent jove, que és una bossa de votants cobejada pels partits.

Els joves ho tenen molt fotut per accedir a l'habitatge. Llançar una bateria de pisos públics és un ham per al votant jove i un reclam per al votant d'esquerres: política social en vena.

Amb aquesta campanya, Pedro Sanchez marca distàncies del Partit Popular (que en aquest terreny difícilment destacarà), delimita i contrasta clarament els dos blocs ideològics en què es divideix el Congrés i confronta models en la manera de gestionar el dia a dia de la gent. De passada, amb aquest gir es passa pàgina de la reforma de la llei del "només sí és sí", que és una foto incòmoda del PSOE amb el PP fent-li de crossa.

També la Generalitat ha fet un anunci de pes en matèria d'habitatge: l'expropiació de gairebé 190 pisos buits a grans tenidors per destinar-los a lloguer social. Hi ha 31.000 pisos buits a Catalunya: el govern en vol expropiar 190, però admet que a tot estirar acabaran sent 70. 70 de 31.000.

No són pocs els que deuen pensar que tant de bo hi hagués eleccions més sovint, perquè sembla l'única manera que l'habitatge (que és un dret protegit sobre el paper sagrat de la Constitució) sigui realment una prioritat per als governs.