L'explotació a domicili del segle XXI

Som a les portes d'un altre Primer de Maig, jornada històricament reivindicativa de millores socials i laborals per als treballadors i últimament -també- centrada en els grans lemes sindicalistes, però no en l'acció. El ritme del moviment obrer del segle XXI és soporífer. Les lluites es fan amb sordina. L'explotació laboral moderna la tenim al costat de casa. Ensopeguem a cada cantonada amb treballadors explotats. Quants cops heu demanat un 'Glovo'? És el súmmum de la comoditat: des del mòbil, pots comprar qualsevol cosa a qualsevol hora del dia qualsevol dia de la setmana, i t'ho porten a casa, en el mínim temps possible. Un luxe. El comprador no ha de posar ni un peu al carrer per tenir a les mans allò que necessita: sigui el que sigui. Però les compres no arriben a la porta de casa per teletransportació espontània: arriben perquè algú les porta. Habitualment pedalant, cobrant un sou miserable i sense cap cobertura. Hi ha tota una xarxa d'abús laboral i de precarietat al voltant d'aquests repartidors: els "riders". El govern està redactant una llei que ha de regular el sector, però els que s'hi dediquen no hi tenen gaires esperances. La llei és un text de tot just un full, amb molt poca concreció. Com més inconcreta sigui la regulació, més opcions tindran les empreses per escapolir-se'n. Hem anat a parlar amb alguns d'aquests treballadors. Fan jornades de moltes hores al carrer, per pocs diners, amb molt desgast físic i emocional; han d'assumir ells la majoria de despeses, fins i tot les motxilles on carreguen els enviaments les han de pagar de la seva butxaca. Desprotegits per part de qui els contracta. Invisibles per part dels clients. Fa uns dies, CCOO denunciava casos fins i tot d'assetjament sexual amb què es troben algunes treballadores, a més dels accidents que ningú assumeix.