A aquesta hora, com cada dia des del 14 de setembre, milers de nens i nenes esmorzen i preparen la motxilla per anar a l'escola. És l'últim dilluns. Demà acaba el curs i comencen unes molt merescudes vacances. Us les heu guanyat. Enhorabona a tots: alumnes, mestres, directors, conserges, monitors i monitores de menjador i d'extraescolars, personal administratiu i de neteja. Ha estat un curs difícil, però us en heu sortit.  Feliciteu-los, si us els trobeu pel carrer!  Era impensable, fa nou mesos, que es pogués mantenir les escoles obertes el curs sencer. Però se n'han sortit. A base de prendre la temperatura cada matí, de separar els grups, d'organitzar circuits d'entrada i de sortida, de dur mascareta vuit hores seguides i de rentar-se les mans cada dos per tres. Les escoles han estat obertes, mentre el coronavirus ens atacava amb la segona i la tercera onades, i mentre en altres països, com Alemanya o la Gran Bretanya, els alumnes passaven més dies a casa que a l'escola.  Ha estat un èxit, que no ens faci recança reconèixer-ho.  A la vegada, podríem aprofitar l'experiència d'aquest curs per replantejar-nos com ha de ser l'escola a partir d'ara. En el fons, el virus no ha fet res més que subratllar els problemes que el sistema educatiu ja arrossegava. D'entrada, ha posat en relleu que cal pensar en clau d'infant i que educar -en el fons- continua sent el mateix, que s'ha de continuar educant en grup, però canviant tot allò que no funciona.    Les reflexions del psicòleg Jaume Funes, aquí, són molt interessants. Aquest curs s'han dividit els grups de classe i això indica que potser el grup era massa gran, que hi havia una massificació acceptable per fer una determinada docència però que no permetia intentar altres maneres de fer classe. El virus ha demostrat que hi ha altres maneres de fer aprendre. Per exemple, pel que fa a l'espai físic on s'aprèn: és un bon moment -apunta Funes- per recordar i practicar que l'escola no són les quatre parets de l'aula, sinó que es pot fer escola també a la biblioteca, al pati o al gimnàs. Però també pel que fa al professorat, que en falta, sí: en quantitat i en varietat. I pel que fa a la digitalització, el gran repte ajornat i pendent. Aprenem en comunitat, per la interacció entre iguals i en relació amb algú que aporta saber i que valora allò que s'aprèn. L'escola no és un aparcament de nens, ni és una acadèmia. És un punt de trobada, de socialització i d'igualtat d'oportunitats. Aquest curs, la pandèmia ho ha fet evident. Si alguna cosa ha fet el virus, potser, és això. Aprofitem-ho.