L'excel·lència informativa en la cobertura de la guerra d'Ucraïna

La guerra d'Ucraïna ens té enganxats a les pantalles i, per tant, un periodista enmig d'un conflicte militar com aquest adquireix, de cop, una gran visibilitat. A sobre, els espectadors som conscients del perill que corre, imaginem el que li deu costar enviar cada crònica, ens preguntem on deu dormir, què deu menjar, com ho deuen estar vivint a casa seva, si seríem capaços de fer el mateix, ens responem que no i, inevitablement, empatitzem amb ell. Per arribar a l'excel·lència informativa de què estem gaudint aquests dies els oients i espectadors de la majoria de mitjans, però molt especialment els de la CCMA, cal al darrere una organització professional, com més forta millor, amb una redacció i una producció que no es veuen, que donen suport, que miren de fer més fàcil la vida i la feina de l'enviat especial. Manel Alías al front de guerra del Donbass, a Donetsk Però, finalment, entre les runes, qui ha de convertir una realitat complexa en un minut de televisió o de ràdio és aquell periodista que sent els bombardejos a la vora. Quant de temps li deu haver costat fer aquella crònica? Probablement tota la vida, tot el que ha llegit, tot el que ha viscut, tots els idiomes que parla, tots els riscos que ha corregut abans, tot el nas afinat per ensumar la història i tota la sensibilitat al cor per expressar-la en el seu to just. Les cròniques d'aquests dies s'han de muntar molt de pressa, però no s'improvisen.