Les obligacions del dret de vaga

Des d'aquí una salutació a tots els que sou, un dia més, al cotxe, intentant arribar a l'escola o a la feina. Dilluns i pluja. Ànims. Si ja és prou endimoniada en hora punta un dia qualsevol la xarxa viària de carreteres, amb pluja la cosa ja se surt de mare. Salutacions també a tots els que heu d'agafar un tren, especialment, si és de Renfe. Dijous i divendres van ser dos dies caòtics, per l'incompliment dels serveis mínims dels maquinistes de Renfe, que estan en vaga. El dret de vaga s'ha de garantir, però és un dret que té obligacions i una d'elles és complir amb els serveis mínims, que per això ho són, de mínims. Que l'empresa i el sindicat surtin a primera hora a tirar-se els plats pel cap i acusar-se mútuament no és acceptable mentre hi ha usuaris que no saben si podran arribar a la feina o si podran tornar a casa a dormir. Que el Govern surti una vegada més amb el discurs del traspàs de Rodalies, tampoc. Perquè reclamar una reclamació no soluciona res a la gent que espera a l'andana davant d'una pantalla que no anuncia cap tren en hora punta. La política també va de gestionar prioritats, i davant d'una situació que afecta milers de persones cada dia -no només ara, que hi ha vaga, sinó cada dia de cada dia encara que en menor mesura- la política ha de decidir què passa per davant. En matèria d'infraestructures, com és el cas: és més urgent l'ampliació de l'aeroport del Prat (que ha fet omplir hores de declaracions polítiques, titulars, entrevistes a experts i debats) o les inversions a la xarxa de Rodalies? La vaga dels maquinistes de Renfe té a veure amb el traspàs de Rodalies. Almenys 8 de cada 10 maquinistes són de fora de Catalunya i amb el traspàs tenen por de quedar "segrestats" laboralment i no poder tornar a la seva zona de residència. El Govern nega que el traspàs hagi d'afectar els drets laborals del personal de Renfe, però la vaga fa evident que aquesta promesa no convenç. De fet, formalment el traspàs està en marxa: va començar el 2009. Però 12 anys després no s'ha ni tan sols començat. La Generalitat reclama gestionar els diners, el personal i els trens de l'operadora. Però topa contra una paret: el ministeri, al capdavant del qual ara mateix hi ha la catalana Raquel Sánchez, que manté la línia del seu predecessor i s'hi nega, pel que fa al traspàs de treballadors i material. I així, un dilluns més, una legislatura més, una dècada més, entre uns i altres, posant a prova la paciència dels usuaris i obstruint el que també hauria de ser un dret: el de la mobilitat a l'àrea metropolitana. El que us dèiem: tant si sou a la carretera, com esperant el tren. Ràdio i ànims.