Les millors sèries estrenades el 2021, segons Toni de la Torre
Kate Winslet a "Mare of Easttown", una de les sèries més populars de l'any
El matí de Catalunya Ràdio

Les millors sèries del 2021

"Dopesick", "Mare of Easttown", o "The white lotus" són algunes de les sèries que s'han estrenat aquest any, malgrat les dificultats de la pandèmia

Actualitzat
TEMA:
Sèries

És una llista de les millors sèries estrenades el 2021. Per tant, no espereu trobar-hi "Succession" o "Gomorra", per exemple.

1. "Dopesick"

A quina plataforma? Disney+

De què va? Extraordinària sèrie que s'endinsa en l'actual crisi dels opioides, que provoca milers de morts als Estats Units, per acabar assenyalant les grans farmacèutiques i la corrupció de la justícia.

És evident que té al darrere una feina periodística i d'investigació molt completa, que prové del llibre homònim escrit per Beth Macy i que aquí es converteix en una estructura de trames molt ben pensada que alterna diferents línies temporals i on podem seguir la història des de diferents fronts: la farmacèutica, els comercials, el metge que recepta l'opioide, els pacients, el fiscal general, etc.

I lligant tot això, un Michael Keaton que ofereix una interpretació magnífica, omplint d'humanitat la sèrie, pal de paller d'una ficció que és rigorosa, ambiciosa i alhora contundent en la denúncia. Si enguany només poguéssiu mirar una sèrie, jo triaria aquesta.

 

2. "It's a sin"

A quina plataforma? HBO Max

De què va? Un recordatori molt oportú que hi ha una altra pandèmia que encara dura, la del virus de la sida, a través de la història de diversos personatges que la pateixen a principis dels anys 80.

De fet, la minisèrie és un homenatge del creador, Russell T. Davies, a totes les persones que van ser víctimes de la sida, i que va fer pensant en els seus propis amics. La història creua dos moments contradictoris: el de l'alliberament dels personatges, que per primer cop a la vida poden ser qui són, i la tragèdia de l'inici de la sida i per tant l'anunci del final d'aquesta vida acabada de començar.

Ens parla del sentiment de culpa associat a la malaltia i del pes que va tenir en l'expansió de la sida, juntament amb molts altres factors. Però malgrat ser un drama, aconsegueix ser una celebració de la vida. És una sèrie amb un cor excepcional.  

 

3. "The white lotus"

A quina plataforma? HBO Max

De què va? Les vacances en un resort de luxe d'un grup de privilegiats es converteix en una sàtira punyent, brillant, divertida i, sobretot, plena de matisos on és difícil sortir-se'n sense sentir-se retratat.

És una sèrie que parla del privilegi. Dels esforços que fem per intentar evitar sentir-nos privilegiats perquè si no també ens sentiríem culpables, de voler passar per bones persones alhora que prenem decisions qüestionables. Sobre com gaudir dels plaers del consumisme intentant fer veure que no sabem que al darrere del consumisme hi ha l'explotació de persones menys afortunades.

I tot això amb un teló de fons paradisíac, amb molta mala llet en el retrat dels protagonistes, amb un repartiment que encaixa a la perfecció en el paper i una banda sonora que és àcid per les orelles.

 

4. "Mare of Easttown"

A quina plataforma? HBO Max

De què va? La interpretació de Kate Winslet i la manera com convoca al seu rostre un dolor profund, que a mesura que avança la història anem veient d'on prové, és extraordinària i mereixedora de tots els premis que li posin per davant.

El punt de partida de la investigació d'un crim en un petit poble és convencional, però el guió conté cops amagats que evita els problemes habituals d'aquesta mena d'història, agafant per sorpresa l'audiència, i ens condueix a una catarsi final que és demolidora.

Acaba sent la història d'un dol, amb l'estat anímic desballestat de la protagonista reflectint-se en l'ambient del poble i el ritme narratiu, i que parla del fet d'intentar enterrar el que ens fan massa mal.

 

5. "Condena" ("Time")

A quina plataforma? Movistar+

De què va? Té al capdavant a dos dels millors actors britànics en actiu, que ja és dir: Stephen Graham i Sean Bean, que ofereixen un recital en aquesta minisèrie sobre el sistema penal britànic.

El primer interpreta a un funcionari de la presó i el segon a un mestre que és condemnat a quatre anys. Sembla que estiguin en costats contraris, però tots dos acabaran sent doblegats igualment pel sistema, perquè aquesta minisèrie la firma Jimmy McGovern, una referència si parlem de sèries de denúncia social.

És crua, dura i breu, com un cop de puny a l'estómac, com només ho poden ser els britànics. I en comptes de dir moltes coses deixa que sigui la història la que faci el retrat d'un sistema penitenciari inhumà que no forma part de la solució, sinó del problema.

 

6. "The underground railroad"

A quina plataforma? Amazon Prime

De què va? Si valoréssim només la cinematografia, aquesta sèrie seria la millor de l'any. Barry Jenkins ofereix imatges d'una bellesa incontestable que al mateix temps són esfereïdores pel que expliquen.

La protagonista una noia negra que intenta escapar de la plantació on està esclavitzada. La seva mirada es clava en l'espectador, i no te n'oblides. I aquesta és la intenció de la sèrie: que no oblidem, que tinguem present. I en això la sèrie és implacable.

Els elements de realisme màgic li donen un aire irreal que ajuda a digerir la duresa del que veiem, com ja passava a la novel·la en què es basa, de Colson Whitehead. Pateix amb el ritme que llasta una història que ja és prou difícil, però el conjunt és excel·lent.

 

7. "Only murders in the building"

A quina plataforma? Disney+

De què va? Una sèrie divertida, lleugera i alhora intel·ligent és un fenomen que es produeix poc, i per això hi ha tanta gent que s'ha enamorat del trio d'investigadors/podcasters d'aquesta sèrie. Són tres veïns aficionats als true crime que decideixen fer un podcast propi quan es produeix un crim a l'edifici on viuen. La química que tenen el tàndem format per Steve Martin i Martin Short és mitja sèrie. Selena Gómez intenta estar a l'alçada.

L'esperit juganer, els personatges estrafolaris, les referències a tics reconeixibles del gènere criminal i un misteri que acaba enganxant han fet d'aquesta sèrie tot un descobriment.

 

8. "The Minister"

A quina plataforma? Movistar+

De què va? Aquesta sèrie política islandesa ha deixat en evidència els discursos populistes i ha mostrat com funcionen a través de la història d'un protagonista que sap aprofitar-se del temps que corren.

Fa una proposta sorprenent en un debat electoral, apel·lant a la necessitat de fer una reforma a fons del sistema, que el porta a ficar-se a la butxaca el país. Descriu com un context de crisi o de desànim envers la política pot ser aprofitat per un polític "nou" per presentar-se com el salvador i aconseguir un lloc a la poltrona.

L'actor islandès Ólafur Darri Olaffson és perfecte pel paper, perquè destil·la carisma i al mateix temps pot ser molt explosiu, cosa que necessita, ja que el personatge resultarà ser molt volàtil.

Les millors sèries estrenades el 2021
"The Minister", un drama polític islandès que explora la política des d'un punt de vista diferent(Movistar+)

 

9. "Maradona, sueño bendito"

A quina plataforma? Amazon Prime

De què va? La biografia de Maradona es podria haver limitat a la carrera futbolística i als escàndols de la vida privada del personatge. Però ha decidit ser el retrat d'un temps concret i d'un país. La sèrie explora les conseqüències de ser tractat com a símbol nacional ensenyant-nos tot el pes que es posa sobre les espatlles de l'ídol. El context històric és rellevant en molts moments i mostra el futbol com a cortina de fum de persecucions polítiques.

La narració en paral·lel de passat i futur també ha funcionat molt bé per anar construint el retrat a poc a poc. Les petites històries secundàries, com la de l'amic que no va poder triomfar com ell, han estat petits detalls que han anat engrandint la història.

 

10. "Midnight Mass"

A quina plataforma? Netflix

De què va? L'última sèrie de Mike Flanagan, que s'ha reafirmat en la seva visió del terror com un gènere d'introspecció psicològica que sobretot explora les pors més profundes dels personatges.

Ens ha presentat la comunitat d'un petit poble que té tendència a mantenir en la marginalitat les persones que no combreguen amb la majoria. Quan es comencen a produir fets estranys, un fervor religiós s'apodera dels habitants del poble i es desencadena un malson.

Part de l'exploració de la sèrie es fa a través de diàlegs/monòlegs que són molt extensos, en un excés d'estil que segur que tira a més d'un enrere, però el retrat que fa de la cara més fosca del comportament col·lectiu és realment esgarrifós.

ARXIVAT A:
Cultura Sèries
Anar al contingut