"Vacuna". És la paraula de l'any en castellà i la que més va repetir aquest dimecres Pedro Sánchez, al costat del "sentit comú" que demana al Congrés perquè aprovi la reforma laboral. Les institucions, gairebé totes, han anat en aquesta pandèmia per darrere del virus. Ningú ha volgut agafar el toro per les banyes. El govern es va cansar aviat de donar males notícies. Les comunitats autònomes, Catalunya menys que les altres, es van comportar amb una certa adolescència institucional: gestionant la sanitat i els hospitals, sabien el que havien de fer, tenien les competències, però van preferir sovint que les decisions les prengués Madrid, i les comunitats, a rondinar. I, si no, queixar-se que Madrid no actuava. I encara som aquí. El discurs de Sánchez sobre la pandèmia es va abonar a la vacunació i l'estabilitat. La dreta és tan agressiva a Espanya que la centralitat està a l'abast de la mà. I el conflicte polític de Catalunya? Segons Sánchez, això no toca. Cada variant posterga uns quants mesos la negociació pendent, sense que quedi clar si això és adolescència o maduresa.