Les dones de la República
Les dones de la República
Frederica Montseny
Frederica Montseny
ANÀLISI

Les dones de la República

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Avui fa 90 anys de la proclamació de la Segona República. Un període amb certes connexions o paral·lelismes amb el moment que estem vivint ara, el 2021.

Un període que va permetre assolir grans fites pel que fa als drets i les llibertats. Amb la república van arribar el dret de vot de les dones, el divorci, la creació d'escoles, les reformes al camp, el dret de vaga, la millora dels salaris, l'Estatut d'Autonomia i la recuperació del català... L'etapa del dret a "la caseta i l'hortet" de tots els treballadors.

Avui que parlarem i sentirem a parlar tant de Macià i de Companys, permeteu-me que aprofiti aquests minuts de "L'accent" per reivindicar també la figura de les dones de la República. Perquè sense elles, no hi hauria hagut república. Dones com Frederica Montseny: per totes les altres que representa, pioneres de la política, del sindicalisme i del compromís social, silenciades i relegades a l'ombra tot i jugar un paper clau.

Va ser la primera dona ministra del govern espanyol. Frederica Montseny, "la Indomable". I va impulsar projectes revolucionaris: les llars d'infants, la llei d'interrupció de l'embaràs, els centres de formació per a prostitutes o les cases de convalescència per als combatents.

90 anys després, és un boníssim moment també per reivindicar la figura de Marina Ginestà, la noia del fusell. Ella, com tantes altres que hi va haver, amb noms i cognoms que no han passat a la història. La lluita al carrer, la resistència, la imatge de la Barcelona revolucionària i del fervor socialista i obrer que van plantar cara a les tropes feixistes.

És adient també en aquest norantè aniversari forçar l'efecte mirall entre el 1931 i el 2021. Als debats parlamentaris de l'Espanya republicana es parlava de Catalunya com una terra "descontenta, impacient i discordant". Un periodista com Gaziel descrivia la República com "l'enredada més grossa dels catalans, una mena de venjança no voluntària a l'Espanya castellana", i Espanya com un país "incompatible amb la república democràtica". De fet, l'Estatut del 32 es va obrir pas enmig d'una gran incomprensió fora de Catalunya.  

La proclamació de la república posa contra les cordes els borbons. Alfons XIII fuig sense resistir-s'hi.

Una etapa de fortes tensions socials, amb el moviment anarquista en ebullició. És també aleshores que es funda la Falange, el partit que immediatament després seria el puntal de la dictadura de Franco.

Catalunya en crisi amb l'Estat, la monarquia en crisi amb ella mateixa, l'extrema dreta en auge. 1931-2021. 

Anar al contingut