Les diferents potes del combat de la pandèmia

Divendres, el lehendakari Urkullu demanava l'estat d'alarma. Diumenge, el govern espanyol el decretava per a tot l'Estat. Dilluns, el lehendakari Urkullu confina perimetralment Euskadi. Avui és dimarts... veurem què passa. El cas és que el confinament de cap de setmana ja és una opció. La portaveu Meritxell Budó hi obria la porta clarament fa tot just 24 hores en aquest programa. Si el virus s'escampa ràpid, també van ràpid les decisions per frenar-lo. Tan ràpid que els governs passen del "no es descarta" a "ho apliquem" en qüestió fins i tot d'hores. Quatre mesos ha durat la "nova normalitat" (Pedro Sánchez) o la "represa" (Generalitat). La perspectiva de tornar-nos a tancar-se a casa. És una mala passada, es miri com es vulgui. Ara que ja sabem de què va, és molt poc encoratjador. De fet les reaccions que provoca van des de l'apatia fins a l'angoixa i la frustració. La sensació que el confinament del març i l'abril, els mesos en ERTO, el mig any sense escola, no han servit de res s'escampa. I és comprensible. Entrem en un túnel: una escalada de males notícies, indicadors cada dia pitjors que l'anterior i noves restriccions. Si la pandèmia comporta una crisi sanitària, econòmica i social, cal buscar-hi sortida amb eines sanitàries, econòmiques i també socials. I això passa per escoltar els psicòlegs, els sociòlegs, els antropòlegs i els filòsofs: professionals que entenen com funcionem, com ens relacionem i com reaccionem davant situacions com aquesta, tan estranya i incomprensible, que ens ha tocat viure. El govern espanyol demana disciplina a la gent. Que no ho és, de disciplinada? Quin tipus de disciplina demana? La gent veu la utilitat d'aquesta disciplina i, sobretot, dels sacrificis que se li demanen quan passen els mesos i tornem a ser on érem? No anar on vulguem, no veure qui ens vingui de gust, deixar d'abraçar i fer petons, anar de casa a la feina, en el millor dels casos, quedar-se a l'atur en els pitjors. Cal també una resposta des de les ciències socials a això que ens està passant. Els científics s'ocupen del virus. Qui s'ocupa de les persones?