Deia l'escriptor Kurt Vonnegut que no es pot dir res d'intel·ligent després d'una massacre. Podríem intentar, però, no dir massa tonteries. L'escepticisme d'alguns davant les imatges de les carnisseries a Ucraïna em recorda poderosament els negacionistes i antivacunes pandèmics. Molt especialment determinades estrelles del rock, com Van Morrisson i Eric Clapton. Clapton, que ha reconegut a les seves memòries que va arribar a gastar-se 16.000 dòlars setmanals en heroïna, desconfiava de què portava la vacuna contra la covid. Em recordava aquell comentari viral a Yahoo Respostes, on una noia preguntava si la cocaïna duia gluten: afegia que era celíaca i que no volia perjudicar la seva salut. O com aquells que demanen tres dònuts, però després matisen que volen sacarina amb el cafè amb llet. Doncs bé, els negacionistes de massacres com la de Butxa, al costat de Kíiv, viuen en contradiccions no menys aberrants. Lluiten contra la desinformació citant tres tuits i dos podcasts que valen més que tots els periodistes oficials sobre el terreny. És a dir, desconfien fermament del relat oficial, però confien a cegues en el rumor alternatiu. A més, demanen vídeos satel·litals per tal de creure, com el senyor que diu que ell no veu amb els ulls el canvi climàtic. S'ho prenen tot com una croada narcisita que ells protagonitzen, ignorant el dolor de tot un país. La prova primordial per detectar una persona llesta és que reconegui la seva ignorància. La fórmula funciona també a l'inrevés. El problema és que no pots discutir amb negacionistes de tota mena. Ja ho va dir el Mark Twain: "Mai no discuteixis amb un idiota. Et rebaixarà al seu nivell i allí ell tindrà molta més experiència."