"Shining girls" ("Las luminosas") Semàfor Verd A quina plataforma? Apple TV+ (29 d'abril) De què va? La protagonista, interpretada per Elisabeth Moss (l'actriu de "The handmaid's tale"), és una dona supervivent d'una agressió. Algú la va atacar i no se'n va sortir del tot. La va deixar marcada, això sí. I encara que no pot recordar quina era la seva cara, sí que recorda la seva veu, i aquesta és l'única pista per saber qui ha estat. Mentre no ho sàpiga, ell podria ser qualsevol i per tant és a tot arreu. Així li explica el personatge al detectiu que porta el cas. Mentrestant, el trauma que ha patit l'ha deixat trontollant, cosa que s'expressa amb problemes de percepció de la realitat, objectes i persones que canvien de lloc, per començar, i problemes més complexos que fan que perdi el control de qui és. Quan està pensant en marxar d'on viu i començar de zero, descobreix que hi ha hagut una agressió molt semblant a la seva i aquí és quan comença la recerca per trobar l'agressor. La minisèrie "Shining girls" combina trets de thriller amb elements de ciència-ficció, que no vull desenvolupar per no aixafar-vos la sorpresa. El que sí que us diré és que l'agressor persegueix intencionadament dones que tenen potencial. D'aquí el títol "Shining Girls" que li va posar l'autora de la novel·la original, Lauren Beukes, ("Les lluminoses" en català). Elisabeth Moss està excel·lent en el paper, com sempre, captant el dolor d'un personatge que és afí a una tria de papers que es remunta a "Top of the Lake" i que ha continuat amb "The handmaid's tale". A més, està molt ben acompanyada per Wagner Moura ("Narcos"), que interpreta un periodista i company de feina. És una minisèrie que aborda un tema dur posant per damunt de tot la perspectiva de la víctima. Vol que ens posem a la seva pell. Té molta fondària emocional i imatges realment pertorbadores i funciona com un trencaclosques que és molt addictiu, sempre que tingueu paciència perquè la narració és força enrevessada.   "We own this city" ("La ciudad es nuestra") Semàfor Verd A quina plataforma? HBO Max De què va? És la nova minisèrie de David Simon, el cocreador de "The Wire", una de les millors sèries de la història. I ara torna a la ciutat de Baltimore, als Estats Units, que és on s'ambientava la sèrie protagonitzada per Dominic West i Idris Elba. De fet, podria ser un epíleg de "The Wire" perquè a la popular sèrie va fer una radiografia de problemes socials i polítics endèmics, fent servir la ciutat de Baltimore com un microcosmos on denunciar mancances que són extensives a pràcticament qualsevol societat moderna. El que fa en aquesta nova minisèrie és constatar que aquests problemes no s'han resolt ni es resoldran. És a dir, que torna a Baltimore per ensenyar-nos que res no ha canviat, sinó que, de fet, ha empitjorat. I ho fa explicant un cas real de corrupció dins el departament de policia, que era també l'eix de "The Wire". A "We own this city" s'intueix un David Simon més enfadat, més irat i més desesperançat, en qui es nota el pes dels titulars que hem vist en els últims anys pel que fa a conflictes racials i brutalitat policial als Estats Units. De fet, el punt de partida de la minisèrie és la mort en custòdia policial d'un ciutadà negre, Freddie Grey, i les protestes posteriors. Aquell any, el 2015, van augmentar molt els homicidis a la ciutat i la reacció va ser donar impuls a una unitat policial que es dedicava a treure armes i drogues del carrer. Els seus membres, que no saben fer ni volen fer la seva feina sense violència, acabaran sent acusats de corrupció, cosa que sabem des del principi de la sèrie. A través de salts en el temps, presentats com informes policials, la sèrie explica tot el que van fer, prenent com a base un llibre del periodista Justin Fenton. Hi ha moltes escenes de despatx, que també era característic de "The Wire", però també escenes al carrer multitudinàries que són particularment tenses. En les escenes en què els veiem en acció, "We own this city" pot recordar "The Shield", amb uns protagonistes particularment repugnants que se senten intocables des del moment que saben que l'únic que miraran els seus superiors són les xifres. Però no què fan o deixen de fer. Jon Bernthal i Josh Charles personifiquen excepcionalment bé aquesta actitud i són els noms propis més destacats del repartiment, on també hi ha actors de "The Wire". Però com és habitual en David Simon i el seu col·laborador George Pelecanos, la història serveix per retratar el sistema que la fa possible i per això van narrant també el paper de molts altres personatges al voltant del cas. Malgrat ser una minisèrie curta, de només sis episodis, és molt ambiciosa, i cobreix tots els elements que intervenen en el problema de la brutalitat policial. I també és valenta a l'hora de posar sobre la taula la conclusió, que és que el sistema està podrit i que la desafecció ciutadana anirà en augment.   "Russian doll" ("Muñeca rusa") Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix (segona temporada) De què va? És un trencaclosques amb moltes capes. No és casualitat la referència a les matrioixques russes al títol. És una sèrie que presenta un misteri que du la protagonista a explorar sobre la seva pròpia vida, a fer introspecció. El mecanisme que es feia servir a la primera temporada era un bucle en què el personatge anava repetint cada dia el mateix dia. Era un mecanisme molt simple, i aquest era el seu punt fort. A la segona temporada es tracta de viatges en el temps i, si bé és un encert haver canviat, no té la mateixa efectivitat. És molt més complex sense que això la faci més interessant. De fet, l'exploració que fa del dol, que és el tema de la temporada, és interessant, però no sé fins a quin punt compensa la successió de misteris, no tan ben travats com a la primera temporada. Això sí, el sentit de l'humor de la sèrie es manté intacte. I si us agrada l'actriu Natasha Lyonne us ho continuareu passant bé amb la sèrie. Al capdavall, és un paper que ella s'ha fet a mida.   "The First Lady" Semàfor Vermell A quina plataforma? Movistar+ De què va? Té al repartiment Michelle Pfeiffer, Gillian Anderson i Viola Davis. I la meva recomanació és que no la mireu. De les sèries que no valen la pena normalment no en parlo, però en aquest cas penso que val la pena dissuadir-vos de mirar aquesta sèrie perquè el repartiment us pot cridar l'atenció. Es tracta d'una sèrie que vol explicar el que és ser primera dama dels Estats Units a partir de la història de tres primeres dames de diferents èpoques: Eleanor Roosevelt, Betty Ford i Michelle Obama. Les tres tenen en comú el fet de voler ser alguna cosa més que estar present en sopars i actes socials. Espòiler: no poden. Repeteix la mateixa idea una vegada i una altra. Li costa molt fer encaixar les tres històries de les primeres dames i el pitjor de tot: si bé Michelle Pfeiffer fa una bona feina, Gillian Anderson té posat el pilot automàtic i Viola Davis fa directament una caricatura. Així que no té ni les grans interpretacions que hi podíeu anar a buscar.   "The baby" ("El bebé") Semàfor Groc A quina plataforma? HBO Max De què va? És una sèrie sobre una dona que no vol ser mare. Ho té claríssim malgrat que al seu entorn les seves amigues van tenint fills. Fins que un dia un nadó cau, literalment, del cel i directe als seus braços.  Aquesta premissa tan surrealista enceta una comèdia barrejada amb terror. Perquè ella no es vol quedar el nadó, però cada cop que intenta treure's la criatura del damunt, passa quelcom violent que fa que torni a les seves mans. Hi ha molta gent que mor de formes estranyes quan el nadó és a prop. Això porta a sospitar que potser la criatura té poders i pot assassinar a voluntat. O potser són només imaginacions? D'aquesta manera la sèrie aborda de forma original la maternitat com una experiència que pot (també) ser terrorífica. De fet, per a la protagonista, veure com la seva vida queda reduïda a res a causa del nadó ja és en si mateix un malson. I juga amb allò de "l'estimo molt però de vegades el mataria". En aquest cas, de veritat perquè la criatura fa por. La sèrie és plena d'escenes horripilants i alhora divertides. És una llàstima que s'allargui massa i que tingui baixades de ritme havent començat amb un punt de partida tan potent. Malgrat tot, si esteu buscant una sèrie diferent, "The baby" és una bona tria.