No tots tenim infants però tots en vam ser, encara que faci molts anys i no recordem etapes tan primerenques com la de quan érem bebès. Però el nostre cos sí que recorda, amb una memòria inconscient, el que vam viure quan nosaltres érem els vulnerables i dependents dels nostres pares. Encara que no ens ho sembli, el nostre cos diminut de nadó va integrar un munt de vivències físiques, sensorials i emocionals. Per tant, el cos també té memòria. I què passa aleshores quan donem a llum una criatura? Aquesta memòria s'activa a nivell corporal, físic, emocional i podem sentir coses a les quals no podem donar-hi explicació, no entenem, però ens passen.  Això els succeeix a les mares, però també als pares, als avis És com si en contacte amb un infant tan petit, tothom estigués molt emocional, amb la pell molt fina, connectant molt amb la vulnerabilitat no només del bebè que tenim a coll sinó amb la del nadó que vam ser i que potser, qui sap, no va tenir els braços que necessitava, o l'atenció que li hauria agradat. I tot això, com que és inconscient perquè no tenim memòria racional d'aquella època, pot aflorar, provocant malestar, conflictes de parella, familiars, etc. Si tenim això en compte i hi sumem el cansament del primer temps, el que implica cuidar d'un nadó tan petit que canvia cada setmana, no és d'estranyar que el primer any d'un infant sigui tan intens per als adults. (Unsplash) En aquesta etapa, ens ajudarà molt ser conscients de tot el que se'ns remou, intentar identificar les emocions que apareguin, posar-los nom i parlar-ne amb els que ens envolten, especialment amb la parella, si en tenim. També pot anar bé parlar amb els nostres pares i preguntar-los com va ser la nostra arribada al món i els primers anys de vida: com vam néixer, com se sentien, qui ens cuidava, etc. La informació ens ajuda a comprendre una època que no recordem, i això ens permetrà entendre també sensacions i emocions que poden aflorar en el present. Sentir-se remogut amb l'arribada d'un fill és normal, vàlid i legítim. Si ho podem transitar conscientment i, si cal, amb ajuda professional que ens aculli i ens permeti encaixar les peces del puzle, pot ser una etapa d'un gran creixement personal.