L'AP-7 ha tocat sostre

Divendres i bon temps, igual a: cues a la carretera. Ànims ja a aquesta hora a tothom que avui hagi d'agafar el cotxe per marxar de cap de setmana i diumenge, per tornar. L'AP-7 s'ha convertit en un malson. El millor argument per no agafar el cotxe els dies de descans... i tampoc els dies laborables. Començàvem la setmana amb milers de conductors fent cua dilluns, en l'operació tornada de la Segona Pasqua: 25 km de retencions. I la tanquem amb la imatge d'ahir, a la mateixa AP-7 convertida en un una trampa per a milers de conductors més, però aquest cop en hora punta d'un dia de feina, per l'incendi d'un camió. És evident que alguna cosa falla, que no s'ha planificat prou bé l'impacte de l'aixecament dels peatges... i que cal actuar. L'opció de demanar als conductors que s'organitzin millor, quan els horaris són els que són... i l'opció de la resignació ("és el que hi ha") no són acceptables. D'aquí una setmana serà Sant Joan: un altre cap de setmana llarg, el primer de vacances a l'escola, una de les nits de més mobilitat de l'any. Si no es troba la manera d'actuar abans, la pel·lícula ja sabem quina serà. De moment, s'està estudiant limitar els camions i limitar la velocitat, però no es va més enllà d'això: s'està estudiant, no hi ha cap decisió presa. La raó de ser d'una infraestructura com l'AP-7 és dinamitzar els desplaçaments entre poblacions, els desplaçaments interurbans. Aquesta era la idea, als 70, quan es van inaugurar els primers trams d'aquesta autopista del Mediterrani. 4-5 dècades després, l'AP-7 ha tocat sostre i més que una via ràpida s'ha convertit en una ratera. Potser és que som massa gent, potser és que ens movem massa... o potser -segur- és que les administracions han perdut la capacitat de planificació i s'han abonat a la política de solucionar quan la cosa esclata. Cues i col·lapses com el de dilluns i com el d'ahir no són responsabilitat només dels conductors. I tampoc són inevitables. S'ha de demanar prudència i paciència als usuaris de les autopistes, però no resignació. Des que s'han eliminat els peatges, la circulació a l'AP-7 ha crescut entre un 40 i un 50%. Que les barreres s'aixecarien estava previst. El que no estava previst era l'endemà: què passaria sense els peatges i com s'hauria d'absorbir el previsible augment del volum de trànsit. Per tant, prudència i paciència, sí. Previsió i actuacions / presa de decisions a temps, també.