L'amistat, més enllà dels fills
Que una amistat continuï o no després de tenir fills dependrà de la seva solidesa
El matí de Catalunya Ràdio

L'amistat, més enllà dels fills

Quan arriba la canalla, algunes amistats queden en pausa durant un temps, però després es poden reprendre

Actualitzat

Encara que no ho sembli, l'amistat també es remou amb la maternitat i la paternitat. Una de les etapes en què l'amistat entre dues persones es pot veure més remoguda o compromesa és quan una d'elles té fills. A vegades, a través del canvi.

La persona que té fills pot sentir que el seu amic o amiga que no en té no l'entén i apareix distància i allunyament, o a la inversa: la persona que no té fills sent que l'altra només se centra en la seva família i que la seva relació ja no és la d'abans. També pot passar que, encara que les dues persones tinguin fills, si no veuen la criança d'una manera semblant, la seva relació també canvia i es refreda.

Com sempre, que les relacions d'amistat continuïn o no després de tenir fills dependrà de com siguin de sòlides i també de si aquestes persones són capaces de parlar de com se senten d'una manera assertiva, creant empatia cap a les dues bandes i trobant maneres d'acostar-se i entendre's de nou.

Alhora, mares i pares també es poden sentir remoguts a través de les relacions d'amistat dels seus fills i dels conflictes que apareguin. Per exemple, si quan érem petits ens costava molt fer amics i teníem molta vergonya, quan veiem el nostre fill que li costa perquè és petit, podem tenir molta por que li passi el mateix i poden aparèixer sentiments d'inseguretat, de por, que tenen més a veure amb el passat que amb el present.  

El mateix passa si vam viure, en la infantesa, relacions d'amistat conflictives o si ens van fer mal. A través dels fills ens poden aparèixer de nou aquelles ferides i podem tenir por que els facin mal a ells i passar-ho molt malament quan ens expliquin que, per exemple a l'escola, han tingut un conflicte amb els amics.

Els conflictes són absolutament normals en les relacions i en la vida en general, però quan en la infantesa no els vam poder o saber resoldre d'una manera assertiva, a l'edat adulta qualsevol conflicte d'amistat dels fills ens pot remoure i ens podem sentir tan indefensos i activats emocionalment com aleshores.

Si això ens passa, és important que, primer de tot, en siguem conscients. Adonar-nos que el que ens passa té a veure molt més amb el que vam viure que no pas amb el que passa ara i aquí, però que el present ens ho ha despertat.

Aleshores podrem posar llum a aquesta ferida, validant les emocions que en el seu dia vam sentir i entenent que no teníem eines i que potser no vam rebre l'ajuda que hauríem necessitat. Des d'aquesta presa de consciència, ens serà més fàcil poder-nos centrar a ajudar els nostres infants d'una manera assertiva, menys remoguts i més centrats només en el present.  

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut