Un acte en record de la dona assassinada a Tenerife (EFE/Ángel Medina G.)
ANÀLISI

La violència masclista, més ràpida que el sistema

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

En l'últim sospir, el 2022 es va convertir en un any fosc, negre, per a les dones. Tres van ser assassinades a Espanya amb molt poc marge de diferència (hores) just abans que acabés l'any. Les van matar les seves parelles o exparelles.

El relat és tan cru que des del govern espanyol es va parlar de 'terrorisme masclista' i el Ministeri de l'Interior va donar l'ordre a totes les unitats de la policia que obrissin bé els ulls i paressin bé les orelles en el compliment dels protocols de seguretat que el sistema policial té previstos en la lluita contra la violència masclista

Era una crida desesperada de Marlaska per intentar protegir almenys les dones que han entrat en aquests protocols: unes 70.000 al conjunt de l'Estat. Són dones que han patit situacions de violència, que han tingut el valor de posar la denúncia, que el sistema ha tingut l'encert de reconèixer com a supervivents i que han entrat dins d'aquest programa de vigilància policial.

A Catalunya, els Mossos tenen un sistema propi per casos de violència masclista i ara mateix estan protegint un centenar de dones. El problema (un dels problemes) és el llarg camí que separa una víctima de la denúncia i de l'ordre de protecció. Un camí que sovint queda a mitges perquè la violència és més ràpida i més efectiva que el sistema

Tot just hem passat la pàgina del calendari i el ministre Marlaska ha hagut de tornar a sortir a parlar d'un inici del 2023 negre, amb xifres encara més dures que les del tancament del 2022. Quatre dones assasinades, quatre, en 24 hores. Aquest cop, en lloc de fer una crida a aplicar més estrictament els protocols, ha convocat d'urgència tots els cossos policials i es parla d'endurir el protocol.

La frustració evident del ministre és preocupant. A nivell policial hi ha molta feina a fer, per defensar les dones. Però no ens salvaran només les policies. Cal que tot el sistema s'hi impliqui. A més de la policia, la justícia. A Catalunya, la meitat de les ordres de protecció són denegades. També els mitjans: deixem de tractar la violència masclista com a "successos".

És una fallada estructural. L'educació. És repugnant que al mig d'una discoteca passi el que va passar al Waka de Sabadell, que algú ho gravi amb el mòbil per enviar-ho als altres i penjar-ho a internet. Aquest algú va prendre una decisió miserable en un entorn de festa, que pot enfonsar algú altre, sense que li importi. Al darrera hi ha un forat emocional, un forat educatiu enorme. Que malament que ho estem fent amb l'educació sexual i sentimental a les escoles i a les famílies. 

La lluita contra la violència masclista s'ha de plantejar també des de l'entorn: família, amics, companys de feina, veïns..., tothom hi està interpel·lat a l'hora de denunciar una situació de violència, a l'hora de protegir i acompanyar la víctima, i a l'hora d'assenyalar i aturar l'agressor. 

És el conjunt del sistema, que no funciona. Per tant, és el conjunt del sistema que ha de reaccionar.

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut