La vergonya dels que diuen "visca el rei"

Només unes hores i el rei Joan Carles tornarà a Abu Dhabi. A mi, aquesta visita se m'ha fet llarguíssima. I no només per haver d'aguantar que aquest senyor es passegi com si res per tot arreu. Que si ha tornat a pujar al Bribón, que si la visita per sorpresa al seu net Pablo, que si els aplaudiments de la gent al club nàutic... No se'ns pot oblidar que no és innocent de ser un comissionista, ni d'acceptar suborns, ni d'haver blanquejat diners, ni dels delictes fiscals que ha comès. A mi la visita no se m'ha fet llarga per tot això. Molt més dur ha estat suportar alguns titulars a la premsa, alguns editorials de gent influent i formada i les declaracions de la classe política de dretes aplaudint l'emèrit com si fos un heroi. A casa, no ens ha quedat cap altra opció que tancar l'ordinador tots aquests dies i intentar no llegir res. Tots els que han escrit o dit "visca el rei, benvingut a casa" fan molta vergonya. Està clar que les ordres eren facilitar-li aquesta visita, perquè així, de mica en mica, tothom s'acostumi a tenir-lo per aquí. Aquest senyor vol tornar perquè és un ancià que necessita passar els seus últims dies a casa. Si ho expliquessin així, encara per humanitat ho podríem arribar a entendre. I li diríem: "Va passa, queda't calladet i no emprenyis massa!" Però no, vinga soroll i repic de tambors. Se'ns enriuen a la cara. Però de qui no se'n podran enfotre és de la justícia britànica. El Tribunal Superior de Londres el jutjarà per assetjament. Al Capone mira que va fer coses i, en canvi, va anar a la presó per evasió fiscal. El rei Joan Carles té tantes coses per ser jutjat i al final serà la seva debilitat per les dones allò que el deixarà ben fotut. Em conformo amb això, que una dona acabi amb la seva impunitat.