La tensió puja a Ucraïna

Per si no n'hi hagués prou amb una pandèmia mundial, ara Rússia amenaça amb una guerra. La tensió puja a Ucraïna, aquest país de l'Europa Oriental que formava part de l'URSS i que és el somni daurat de Vladimir Putin. Quan pensa en Ucraïna, Putin pensa en la gran Rússia, en el "món rus", com ens explicava ahir el Manel Alías, i no pas en un estat sobirà, amb 42 milions d'habitants. La nostàlgia soviètica del president rus, barrejada amb una ambició de poder i un autoritarisme palès, han convertit Ucraïna en l'escenari perfecte perquè Putin mostri la capacitat de desafiar Occident. Els plans del govern ucraïnès d'integrar el país a l'OTAN i a la Unió Europea no són nous, però a Moscou li ha anat bé escenificar ara el seu rebuig i recuperar l'esperit de la crisi de Crimea del 2014, que considera una victòria. A Europa, aquesta escalada de tensió l'agafa a contrapeu i sense una posició ferma sobre com cal respondre al desplegament insolent de tropes russes a la frontera. La resposta, a través de l'OTAN, és ensenyar les dents. Concentrar tropes també, a l'altre costat de la frontera ucraïnesa. El sentit comú ens fa creure que l'escenari d'una guerra oberta està descartat. Però si els Estats Units i la Unió Europea esquiven l'esclat bèl·lic i militar, i Moscou no afluixa, hauran d'acabar mirant cap a una altra banda mentre Ucraïna cau i Rússia passa a teledirigir Kíev amb un home de la confiança de Putin. A aquesta hora, desenes de periodistes occidentals, com Manel Alías, són de camí a la zona. La situació és d'una gran incertesa i el mateix Alías, que coneix bé l'estil Putin, explica que els dos escenaris són possibles: que es desencadeni una guerra oberta, o que no. Les decisions, a Rússia, es prenen en qüestió de minuts i depenen d'una sola persona: Vladimir Putin, que té disposades les cartes de tal manera que sigui quina sigui la següent jugada, podrà dir que tenia raó. No busqueu el seny per enlloc, perquè no hi és. El raonament de Moscou va per un altre camí. Russos, europeus i nord-americans envien vaixells de guerra, tropes i blindats a la frontera d'Ucraïna, amb temperatures gèlides, a jugar a la Guerra Freda. Putin se sent prou fort per plantejar un desafiament d'aquestes dimensions, aprofitant la desorientació d'Europa. Vol mantenir viva la idea del "món rus", la idea que a tot arreu on hi viuen russos és Rússia, i no vol que l'ombra del que va ser el segon país més gran de l'URSS quedi definitivament sota influència d'occident. Doncs això: nostàlgia, ambició i autoritarisme.