Una discoteca oberta, amb els assistents asseguts a la pista de ball (Europa Press/Ricardo Rubio)
Una discoteca oberta, amb els assistents asseguts a la pista de ball (Europa Press / Ricardo Rubio)
ANÀLISI

La societat mereix un respir

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Divendres 15 d'octubre, dia 1 de la nova fase pandèmica. Cauen la majoria de restriccions contra la Covid-19. Gairebé totes, menys la mascareta, que ens seguirà acompanyant uns mesos encara als interiors, i alguns aforaments que continuen limitats.

La pandèmia ja fa més d'un any i mig que dura: 19 mesos, en concret. 19 mesos d'emergència sanitària i de restriccions. Des del març del 2020 tot ha estat cap per avall. És tot just ara, octubre del 2021, que la cosa pren un altre caire i la vida comença a assemblar-se força a la d'abans. Digueu-li normalitat, o no.

Des d'avui, tot obert. Boníssima notícia per als bars i els restaurants, per als teatres, els cinemes i les sales de concert, per a l'esport a l'aire lliure, per a les discoteques i en general, boníssima notícia per al conjunt de la societat. 19 mesos i milers de pèrdues de vides humanes després, milers de seqüeles després, la societat es mereix aquest respir, aquesta nova fase, aquesta recuperació per porcions de la llibertat. I és una excel·lent notícia per al personal mèdic i d'infermeria, tècnics de laboratori, zeladors, personal de neteja... Tota la gent que treballa en hospitals i centres d'atenció primària, que porten 19 mesos infernals, fent una feinada de por, sense descans i sempre en primera fila.

Hauria estat impossible arribar a aquest punt sense la vocació i la bona feina de tots aquests professionals. També, sense el bon funcionament de la vacunació: 7 de cada 10 catalans estan vacunats. Això ha fet que el ritme de malalts que ingressen als hospitals sigui el més baix fins ara, i que les UCIs es mantinguin per sota del centenar de pacients crítics. No hi ha immunitat de grup, i segurament no n'hi haurà, perquè el virus continua circulant arreu del planeta i cada persona que contagia són punts perquè muti en una nova variant, però la vacuna fa de barrera protectora i manté sota mínims els casos greus.

S'ha trobat tant a faltar la normalitat, el fet de poder entrar a un museu sense reservar hora abans, anar a un concert a peu dret, compartir barra de bar, ser més de 10 a taula per sopar. S'ha enyorat tant aquesta vida nostra d'horaris lliures, d'aglomeracions, de companyia, de nits que no s'acaben... que hem de fer que duri. No ho podem tornar a perdre. Les quatre restriccions que continuen en vigor, com la mascareta o el 80% als gimnasos, i per descomptat, la higiene de mans i d'alguns espais, són l'últim precinte de seguretat per garantir la sortida de la pandèmia.

Hem de fer que duri i hem de fer que sigui millor. Tan important és que se segueixin respectant aquestes restriccions mínimes, com que des de l'administració es premi l'accelerador de la recuperació. I per recuperació no podem entendre només l'econòmica, perquè estarem badant. Es tracta de la recuperació del sistema de salut pública, de la gestió de les residències de gent gran, de la inversió en recerca i investigació, de la millora dels protocols d'emergència i de la transparència institucional. És aquest el gran objectiu de la postpandèmia.

És divendres, tot obert. Bon divendres i que duri!

Anar al contingut