Una salutació des d'aquí a totes les mares i a tots els pares que a aquesta hora preparen esmorzars i motxilles, passen la pinta i gestionen nervis. Si hi ha un dia de nervis generalitzats a les famílies és avui: primer dia d'escola. Un milió i mig d'alumnes comencen classes després de les vacances d'estiu. Bona arrencada a tothom i beneïda rutina! Que diferent, aquest setembre que el de l'any passat. Si ho recordeu, fa un any, als nervis del primer dia s'hi afegia la incertesa per com aniria un curs en plena pandèmia, després de sis mesos sense trepitjar l'escola i encara sense vacuna. El resultat va ser un èxit: el curs 2020-21 era el més difícil i l'escola el va superar amb nota. La gran majoria de centres van estar oberts tot el curs. L'esforç a base de grups bombolla, termòmetres cada matí, circuits d'entrada i de sortida, mascaretes i finestres obertes fins i tot en ple hivern va funcionar. Aquest any el contrast és evident: el curs comença amb més seguretat, menys dubtes, però amb reptes igualment importants. I segurament un dels més urgents és abordar la factura emocional de la pandèmia. A partir d'avui i durant els propers mesos, l'escola haurà d'afrontar els símptomes que ja es van detectar el curs passat, amb l'augment alarmant de crisis d'ansietat i trastorns d'alimentació. L'escola juga un paper cabdal per compensar alguns dels estralls que la pandèmia ha causat a les famílies, un espai on tenir cura dels menors que han rebut un impacte fort per culpa del desgavell que el virus ha generat en l'últim any i mig, però que a la vegada ha quedat silenciat, en segon o tercer terme, perquè les coses que ens passen als adults -com sempre- les fem més urgents. La salut mental és l'assignatura més important d'aquest curs. L'objectiu no és només aprovar-la, sinó aprovar-la amb bona nota. I fer-ho possible a més, aprenent, jugant, fent amics i descobrint el món. Per a qui vulgui prendre'n nota i recorrent a la manera com ho explica un dels educadors més preuats que tenim, el psicòleg Jaume Funes, "l'escola fa possibles les oportunitats educatives que la família no pot proporcionar; fa possibles les relacions socials (relacions entre nens i nenes i amb diferents adults) que són imprescindibles per al desenvolupament humà i que cap família, per si sola, pot facilitar. Neix per fer descobrir el món a partir de criteris que no siguin els culturals, religiosos, ideològics de la familia; per poder descobrir i aplicar la curiositat, l'experimentació i el pensament científic". I tot això són drets dels menors. Tot això és l'escola. I -tinguem-ho clar- és també un espai on les criatures poden alliberar-se del pare i de la mare. Que ens ho pensem poc... però ho necessiten molt!