Dos jubilats asseguts en un banc de Madrid (Europa Press /  A. Pérez Meca)
Dos jubilats asseguts en un banc de Madrid (Europa Press / A. Pérez Meca)
ANÀLISI

La reforma de les pensions: ara sí?

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Un mes i un dia per tancar l'any, i al govern espanyol encara li queden caixes dels trons per obrir. Després del delicte de sedició, de la llei del "només sí és sí", de la llei trans… ara l'executiu de Pedro Sánchez es llença de ple al fang de la reforma de les pensions, una de les carpetes més espinoses que té pendents la Moncloa. En depenen la pau amb els agents socials, i el benestar i els drets de la gent més gran d'ara i del futur.

Ara el ministre Escrivá, que és un gran aficionat als globus sonda, fa un plantejament en ferm que és d'ampliar a 30 anys el període per calcular la pensió i poder-ne descartar els dos pitjors. Tant els sindicats com la patronal, i fins i tot la vicepresidenta Yolanda Diaz, arrufen el nas davant d'aquesta proposta. De fet, les pensions són un dels espais on Yolanda Diaz pot marcar perfil més clarament i no sembla disposada a desaprofitar-ho, a un any de les eleccions generals.

El cas és que aquests canvis són obligats. Sense reforma de les pensions no hi ha fons europeus. Des del 2020 que Brussel·les va obrint el moneder per compensar els danys de la pandèmia, a canvi de reformes integrals. Mai no han estat un xec en blanc, els fons europeus. De la reforma de les pensions en depèn el quart tram d'ajudes per la pandèmia.

El sistema de pensions ranqueja des de fa anys. Cap president de govern ha estat capaç d'abordar el replantejament que demana a crits. Per molts economistes, com la catedràtica Miren Etxezarreta, el pecat original de les pensions és que són una de les despeses més importants de l'estat però es financen només a través de la cotització a la Seguretat Social dels treballadors en actiu, i no a càrrec dels impostos del conjunt de la població. Per tant, les pensions deixarien de ser una creu per a les arques de l'estat si es desvinculessin del sistema laboral i es financessin com la resta de despeses socials: com l'exèrcit, les carreteres o l'educació.

Hi ha altres experts que proposen un sistema on cada treballador destini una part del seu sou a fer calaix per a la jubilació. En realitat hi ha tants sistemes com experts. El cas és que la despesa en pensions representa prop d'un 12% del PIB al cap de l'any, i quan falta un mes i un dia per acabar el 2022, es pot tornar a tancar en fals un dels grans debats pendents d'afrontar generació rere generació.

Anar al contingut