El matí de Catalunya Ràdio

La rebel·lió pren força en el judici del procés?

Els experts en dret José Antonio Martín Pallín i Isabel Elbal creuen que s'han posat els fonaments per justificar la rebel·lió i preveuen una sentència dura del Tribunal Suprem
Mariona Costa/Carla Pedret
TEMA:
Judici procés
Intervenció policial durant l'1 d'octubre

Intervenció policial durant l'1 d'octubre

Els dotze acusats en el judici del procés s'enfronten a peticions d'entre 7 i 25 anys de presó pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i organització criminal pel referèndum del l'1 d'octubre. Els delictes amb les penes més elevades són els de sedició i rebel·lió, i d'aquí la insistència de les defenses per desmuntar-los. En els últims dies han sorgit diverses contradiccions. El jutjat número 13 de Barcelona els va descartar de la seva investigació. En canvi, els agents que han declarat al Suprem han parlat de violència, tumults i enfrontaments amb l'autoritat, paraules gairebé calcades de l'article del Codi Penal que tipifica la rebel·lió.

Hi ha fonament legal per mantenir aquesta acusació?

José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, i Isabel Elbal, advocada penalista i professora de Dret Processal penal, afirmen que justificar la rebel·lió sembla l'objectiu i això podria obrir la porta a una sentència dura.

Segons el Codi Penal, la rebel·lió es basa en l'alçament amb violència i de manera pública per aconseguir la derogació, la suspensió o la modificació de la Constitució. Una de les set finalitats que tipifica aquest delicte és proclamar la independència d'una part del territori nacional.

Pallín no veu connexió entre l'article i els fets que s'hi jutgen, però la pròpia sala, quan ha contestat algun recurs dels processats, ha dit que la rebel·lió no exigeix violència armada. Això, segons Pallín, és un posicionament sobre el concepte.

Isabel Elbal creu que aquest procés és polític i no jurídic i que la fiscalia pretén provar no només una conspiració per a la rebel·lió, sinó també un delicte de rebel·lió "totalment ple". L'advocada està convençuda que el materialitzaran en l'acte on Carles Puigdemont va declarar la independència.

Aquesta hipòtesi, afegeix Pallín, es percep a Madrid a través de la majoria de mitjans de comunicació: "Han deixat de parlar de conspiració i ja parlen de rebel·lió. Més que mitjans imparcials, semblen portaveus dels que estan asseguts amb les seves togues celebrant el judici i no poden parlar."

Ara bé, Pallín no creu que les declaracions de les desenes d'agents que han passat pel Suprem hagin corroborat la rebel·lió:

"M'han semblat patètiques les declaracions d'alguns policies que van acceptar incorporar-se a brigades de xoc. Un d'ells deia que li havien fet 'pupa' amb un paraigua al braç. Ha estat gairebé hilarant. Vostè li explica a una unitat de xoc de la gendarmeria francesa que els armilles grogues els insulten i els escupen i que això és constitutiu d'un delicte de rebel·lió, i la veritat és que es posarien les mans al cap."

Xavier Melero, advocat de Quim Form, també va treure importància a les declaracions dels agents titllant-les "d'irrellevants". En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", Melero va afirmar que confiava en la justícia i, per això, esperava "l'absolució pels delictes de rebel·lió i sedició".

Isabel Elbal no és tan optimista. Aquesta experta en dret penal assegura que "els testimonis dels policies ajudaran a sustentar un concepte que ja va encunyar Marchena en el seu dia respecte a l'ambient d'intimidació. Això podria ser equivalent a la violència, i podria servir per sustentar una condemna per rebel·lió."

Diversos agents han fet servir al Suprem expressions com "ambient prerevolucionari" o violència organitzada, expressions que anirien en la direcció que apunta Elbal.

Penes dures: "De 15 anys no baixaran"

Manuel Marchena va ser el primer jutge a fer servir el terme "violència ambiental" i ho va fer en relació a Catalunya, concretament amb el setge al Parlament el 2011. Hi va haver 19 acusats per delictes contra les institucions de l'Estat, però l'Audiència Nacional els va absoldre. El fiscal hi va recórrer i el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència i va condemnar vuit dels processats a tres anys de presó. Marchena va ser el ponent de la sentència.

José Antonio Martín Pallín el considera un concepte que no pot justificar la rebel·lió:

"Marchena va elevar els fets de l'aturada al Parlament a 'violència ambiental', un concepte jurídic indeterminat i inacceptable en el dret penal. Només un mag o una persona que desconeix els principis del dret penal pot usar-lo per suplantar el concepte d'alçar-se violentament i tumultuàriament que exigeix el delicte de rebel·lió."

Basant-se en això i en com ha anat el judici fins ara, Isabel Elbal pronostica penes altes, per sobre dels 15 anys de presó. Creu que un indicador clar és que, malgrat que ja portem moltes sessions, no s'ha decretat la llibertat per als encausats.

La sedició, un calaix de sastre

A la llista de delictes també s'hi inclou la malversació. Segons el Codi Penal, es comet el delicte de malversació quan els que tenint facultats per administrar un patrimoni aliè el destinen a finalitats que no són les públiques i causen un perjudici al patrimoni administrat.

Isabel Elbal recorda que no és cap ximpleria perquè és un delicte que té previst fins a 8 anys de presó i d'inhabilitació si s'ha provocat un dany greu o entorpiment del servei públic. "Això faria que pugés molt la pena de presó."

L'altre delicte amb penes elevades és la sedició, però Elbal la descarta perquè no té un equivalent clar en el codi penal de molts països europeus:

"La sedició és un calaix de sastre i un delicte que no preveuen amb claredat els països del nostre entorn."

Acabarem veient el cara a cara Ferran López i Pérez de los Cobos?

El 3 d'abril passat Xavier Melero, l'advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, va demanar un cara a cara al judici del procés entre el comissari dels Mossos, Ferran López, i el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos. Marchena, però, va decidir ajornar la decisió perquè en aquesta fase del judici era "prematur".

 

 

Isabel Elbal considera que és una fugida cap endavant i que, si s'acaba produint, ja no respondrà a una espontaneïtat immediata, sinó que els testimonis estaran molt preparats. Per José Antonio Martín Pallín, els cara a cara han de ser immediats i poden ser decisius per a la sentència:

"Tinc l'experiència d'un acarament que difícilment oblidaré en el judici del cas Marey entre Barrionuevo i Damborenea. Va ser espectacular, però, es clar, es va fer de manera immediata. El cara a cara va resultar decisiu per a la condemna de Barrionuevo i Vera."

Contradiccions entre jutjats

A principis d'abril, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va acabar la seva investigació sobre la preparació del referèndum del 2017 i va trobar indicis de diversos delictes, però, no de rebel·lió ni sedició.

Així, la magistrada va decidir processar 30 investigats pels delictes de malversació, desobediència, prevaricació i falsedat documental. Segons Elbal, "és gravíssim que el jutjat 13 hagi fet una investigació absolutament prospectiva" i recorda que està prohibit en dret investigar idees polítiques. S'han d'investigar fets. "Tot el que surt del 13 és tòxic i contamina la resta de la causa".

Les defenses van plantejar la nul·litat i ara la pilota està al terrat del suprem que, segons Elbal, té dues opcions:

"Aïllar-ho, que seria una mitja presa de pèl perquè hi ha una gran toxicitat, o dir el que s'ha anat dient, que està ben fet, que s'estaven perseguint fets delictius i no persones per les seves idees."

Per Pallín estem davant d'una situació insòlita. El magistrat emèrit situa el problema d'origen en els primers articles de la llei d'enjudiciament criminal, que diuen que tots els fets connexos s'han de veure en un sol procediment. En canvi, apunta Pallín, les causes estan repartides en el Suprem, l'Audiència Nacional, el jutjat 13, el TSJC i fins i tot alguns jutjats dispersos en altres indrets de Catalunya.

"Hi ha una contradicció que serà especialment flagrant. El paper dels Mossos el jutjaran dos tribunals diferents: el Suprem i l'Audiència Nacional, quan jutgi el Major Trapero. Pot haver-hi contradicció, pot haver-hi subordinació i, per tant, el judici del senyor Trapero no serà un judici subordinat a allò que digui el Suprem. És un disbarat processal que pot portar problemes."

La ruta a Estrasburg

L'estratègia de les defenses té molt en compte el Tribunal Europeu de Drets Humans, objectiu final si la sentència del Tribunal Suprem no els és favorable. Per portar el cas a Estrasburg, cal esgotar la via nacional i això implica presentar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional espanyol.

Segon Martín Pallín, "el Tribunal Constitucional tindrà un mínim sentit del realisme polític i institucional i abordarà l'empara amb immediatesa. Per tant, es podrien escurçar els terminis per anar a Estrasburg".

A nivell internacional, el judici del procés s'ha convertit en un tema recurrent a les reunions de juristes. Pallín, membre de la Comissió Internacional de Juristes, amb seu a Ginebra, assegura que a la passada reunió bianual de la comissió en van parlar:

"Ningú entenia com és possible que en un sistema democràtic la presidenta d'un parlament i els membres del govern hagin estat considerats com a rebels per una decisió que es pot criticar políticament, es pot anul·lar pel TC, però que de cap manera es pot criminalitzar. Això és una subversió de l'estat democràtic més gran que la rebel·lió, perquè als parlaments rau la seu de la sobirania nacional. Si no entenem això, no entenem res de la democràcia".

A la reunió hi havia juristes de 57 països diferents, entre els quals expresidents de diversos tribunals constitucionals.

Fonts del Suprem preveuen que el judici del procés s'allargui fins a finals de juny. El veredicte podria fer-se públic entre setembre i octubre.

ARXIVAT A:
Judici procés

ÀUDIOS RELACIONATS