La rebaixa fiscal d'Andalusia, agressiva i irresponsable

La maquinària electoral dels grans partits (grans en el sentit d'antics) és implacable. Ara falten just 8 mesos per a les eleccions municipals i autonòmiques a la majoria de les comunitats. Es faran a la primavera del 2023. I seran una doble cita que servirà d'escalfament o, segons com, de preoperatori del que passarà a finals d'any: les generals. Aquesta maquinària electoral ja està en marxa: funciona a partir d'un calendari que ara mateix --per posar-ne un cas-- els governs autonòmics del PP ja estan aplicant amb disciplina militar. Amb una taxa d'atur del 18,7 segons l'EPA, un IPC que situa la inflació al 10,9% i --per posar una dada més concreta d'exemple-- un dels pressupostos sanitaris per habitant més baixos de tot Espanya, Andalusia llança una rebaixa d'impostos tan agressiva com la de Madrid. Amb la diferència de base (nuclear) que Madrid és la primera economia d'Espanya, amb un PIB de més de 216.000 milions d'euros, i el d'Andalusia és de 150.000. El Partit Popular va arribar a la Junta d'Andalusia amb la doble promesa de posar fi a la llarga etapa de governs socialistes, molt cremats --especialment els últims anys-- pels escàndols de corrupció, i de rebaixar impostos. Així, a la brava. Madrid va al capdavant d'aquesta agressiva política de rebaixa fiscal. Amb la diferència --un cop més- -dels números. L'economia andalusa no és autosuficient. L'últim cop que el Ministeri d'Hisenda va publicar les balances fiscals va ser el 2017; per tant, ens hem de remuntar 5 anys enrere per tenir una fotografia general dels números de totes les autonomies. En aquell moment, Madrid era la comunitat amb el dèficit fiscal més alt, seguida de Catalunya (aleshores eren prop de 10.000 milions, i ara, segons els càlculs del conseller Giró, se superen els 20.000). Andalusia, el 2017, tenia un superàvit fiscal de 7.700 milions. No és una diferència petita: el Grand Canyon de les diferències. Andalusia, una comunitat que rep de les arques de l'Estat molt més del que hi aporta, es permet el luxe d'aportar-hi encara menys. Luxe i irresponsabilitat, a les portes d'un hivern complicat per una crisi energètica que ningú sap com parar. Avui toca rebaixar impostos; demà, denunciar la falta de recursos públics. I, pel mig, una campanya desvergonyida de deslleialtat entre comunitats. És la maquinària electoral dels grans partits (grans en el sentit d'antics), que és implacable.