La política i la justícia espanyoles han madurat prou?

Hi ha un nom que es comença a perfilar com el cap que ha de rodar per l'escàndol de l'espionatge amb el programa Pegasus. Com en aquells jocs que has de rascar per descobrir si tens premi. Rascant, rascant, sembla que les lletres que surten són les que formen el nom de la directora del CNI, Paz Esteban. Fa 40 anys que és espia. No ha treballat mai en cap missió fora de l'estat espanyol i en porta tres dirigint "la casa", que és com els espies es refereixen al CNI. La primera dona que dirigeix la intel·ligència espanyola. Va ser mà dreta de Félix Sanz Roldán i tot i que la va nomenar la ministra Robles, perquè el CNI depèn de Defensa, no es pot considerar que Esteban sigui ben bé un càrrec de confiança, perquè ja hi era i era el relleu tècnic i natural per al càrrec. Fins fa dos dies, era intocable. Robles la defensava a capa i espasa. I Robles és un dels puntals de Pedro Sánchez, per tant, Esteban estava blindada. Ara, en canvi, es pot dir que penja d'un fil. La Moncloa ha deixat en l'aire la seva continuïtat al capdavant del CNI. A dia d'avui, Paz Esteban té el suport del president del govern. Demà, que és quan ha de comparèixer a la comissió de secrets oficials ja es veurà. A mitjans dels 90, l'escàndol de les escoltes del CESID es va tancar amb una sèrie de dimissions en cadena: la del màxim responsable del centre, Alonso Manglano, la del ministre de Defensa i la del vicepresident del govern espanyol del moment, Narcís Serra. I pocs anys després, l'Audiència Nacional dictava sentència condemnant els màxims responsables de la intel·ligència d'aleshores per escoltes il·legals. L'espionatge és una pràctica que ve de lluny, estesa i consolidada. La mala praxi, també. Falta veure si la política i la justícia espanyoles han madurat prou per passar comptes pel cas Pegasus. A nivell polític i jurídic. Dimissions, explicacions clares i directes, amb llum i taquígrafs, perquè la ciutadania sàpiga a què ha d'atenir-se davant del bombardeig de titulars de les últimes dues setmanes, que poden fer creure a més d'un que s'ha equivocat de pel·lícula. Transparència i assumpció de responsabilitats. És l'única manera d'embridar aquest cavall alat i desbocat, que és Pegasus.