La poca talla de la política espanyola

Hi ha un personatge al Congrés dels Diputats que considera que una manera d'insultar, atacar o ridiculitzar l'adversari polític és dir-li que està malalt. Es diu Carmelo Romero, és diputat del PP, alcalde de Palos de la Frontera (Huelva) i és el trist protagonista de l'últim episodi de la poca talla de la política espanyola. Mentre Íñigo Errejón recordava que cada dia a Espanya se suïciden 10 persones i demanava al govern espanyol que contracti més psicòlegs a la sanitat pública, el diputat del PP va cridar "ves al metge!". No va ser l'únic, se senten més crits de fons. El personatge en qüestió n'acumula una pila, de sortides de to d'aquest estil. Comentaris masclistes, mania persecutòria amb Pablo Iglesias i Irene Montero, queixes pel que segons ell és una "invasió migratòria", i fins i tot, un missatge a Twitter aplaudint Franco. Ahir al Congrés Romero es va engoril·lar. Fa temps que la cambra baixa és un galliner on se senten fanfarronades, insults i cops baixos. El comentari va ser tan ofensiu i demostra una falta de principis i d'empatia tan gran, que fins i tot membres del PP, com Andrea Levy, van sortir a sancionar en públic el diputat. Després Romero es va disculpar: primer, amb Errejón i després, amb els malalts i les famílies de persones amb malalties mentals. No sé vosaltres, però per mi, amb tres tuits de disculpes no n'hi ha prou. Tampoc n'hi ha prou amb la reacció a les xarxes d'alguns polítics. La bona política ens hauria d'haver fet veure felicitacions en persona a Errejón per part dels pesos pesants de la resta de partits, especialment del PP, i declaracions contundents contra Romero. El més greu és que el "ves al metge" no va ser una patinada. No se li va escalfar la boca, al diputat popular. És la manera com ell veu el món. I això té difícil solució.