Càrregues d'agents de la Policia Nacional a l'entrada de l'Escola Ramon Llul,l de Barcelona, l'1 d'octubre del 2017
Càrregues d'agents de la Policia Nacional a l'entrada de l'Escola Ramon Llul,l de Barcelona, l'1 d'octubre del 2017
ANÀLISI

La perseverança d'Irídia, Òmnium i l'ANC en la macrocausa de l'1-O

Enllaç a altres textos de l'autor

Ferran Casas

Periodista. Subdirector de Nació digital

@Ferrancm
Actualitzat

Si alguna cosa no se'ls pot criticar a Òmnium, a l'ANC i a Irídia és la perseverança en la denúncia de la violència policial de l'1-O. L'Estat es va negar -i es nega encara- a donar una resposta política a les demandes que l'independentisme plantejava pacíficament. Hi va respondre amb una violència que va donar la volta al món però que no va servir per fer la independència. El que va passar no pot quedar impune, no es pot normalitzar. Per això cal mantenir viva la causa, que fa massa temps que s'arrossega

Ara es demanen 37 noves imputacions, després de l'anàlisi minuciosa de les proves. Entre altres coses, perquè ni el Cos Nacional de Policia ni la Fiscalia hi col·laboren. És un error fer creure que és el mateix que a Espanya hi governi la dreta o que ho faci l'esquerra. D'exemples, n'hi ha molts. Però seria estúpid negar que hi ha vedats, i el dels cossos i forces de seguretat i la justícia en són dos de molt clars. Són impermeables i no s'aparten de l'ànim de revenja.

ARXIVAT A:
Procés catalàJudicialANCÒmnium CulturalReferèndum 1-O
Anar al contingut