La migranya, la malaltia discapacitant que deixa el cervell en cadira de rodes

Tenir migranya vol dir no poder fer mai plans i viure amb por de perdre's més dinars familiars, faltar un nou dia a la feina o tornar a deixar les entrades de cinema en un calaix. Però, a diferència d'altres malalties, no s'evidencia físicament i sovint ve acompanyada de l'estigma. La doctora Patricia Pozo, líder del grup d'investigació en cefalees del Vall d'Hebron Institut de Recerca i directora del Migraine Adaptive Brain Center, la defineix d'una manera molt gràfica a "El matí de Catalunya Ràdio": "És com si el cervell estigués en una cadira de rodes, però no es veu." La migranya és una malaltia neurològica amb un gran impacte en la vida dels que la pateixen. Afecta prop d'1 milió de persones a Catalunya, sobretot dones d'entre 20 i 40 anys. O el que és el mateix, 1 de cada 8 catalanes. Un problema real de salut pública Malgrat que l'OMS la considera la sisena malaltia més incapacitant del món, no està reconeguda per la salut pública i continua sent infradiagnosticada i insuficientment tractada i reconeguda. La doctora Pozo recorda que, a l'Europa Occidental, dins les malalties neurològiques, la migranya és la que més discapacitat genera entre la població i la número 1 entre els 20 i 50 anys. "També hi ha nens i gent gran amb migranya, tot i que baixa la prevalença. Diguéssim que ets migranyós per a tota la vida." Primer pla d'un pacient del centre per tractar i investigar la migranya de l'Hospital Vall d'Hebron durant una prova, mentre li col·loquen bé els elèctrodes que li mesuren l'activitat elèctrica del cervell. 3 d'octubre del 2019. (Horitzontal) Què li passa al cervell migranyós? Respon en excés als estímuls o als canvis bruscos de l'entorn o interns, com el soroll, les llums, la temperatura, l'estrès i els canvis hormonals. "L'atac de migranya fa un 'reset' al teu cervell, que és com un ordinador i es penja." Quins símptomes té? Inclouen el mal de cap, nàusees, vòmits i sensibilitat extrema al soroll i a les llums. Els atacs acostumen a durar entre 4 hores i 3 dies, durant els quals les persones no són capaces de fer res, ni cognitivament ni funcionalment. Tot i que poden durant molt més i aparèixer fins i tot diversos cops per setmana. Factors desencadenants Un 80% de pacients migranyosos tenen pares o germans amb migranya. Tot i que el mecanisme d'herència no està totalment establert. L'estrès també influeix de manera marcada en la migranya i s'associa amb l'alteració del ritme del son, que també és un desencadenant de cefalea. A partir de la pubertat i a causa dels canvis hormonals, augmenta la incidència de migranya en les dones. La malaltia sol empitjorar amb l'ovulació i la menstruació, així com amb la presa d'anticonceptius orals. Escàners del cervell analitzats en l'estudi (UCL) Pel que fa a l'alimentació, Patricia Pozo insisteix que no és important què es menja, sinó com, i recomana menjar aliments de fàcil digestió i amb regularitat. Assegura que científicament no està avalat que hi hagi aliments, com la taronja, la llimona, el kiwi, la xocolata, els làctics, la soja, el pebrot, o l'albergínia, que causin migranya. "Un cervell migranyós desencadena un atac si té gana o ha menjat molt." Un diagnòstic que arriba tard o no arriba Tres de cada quatre persones que tenen migranya tarden dos anys, de mitjana, a rebre un diagnòstic. I moltes no estan diagnosticades. "Molta gent no sap ni que té migranya. Si és una cosa episòdica recurrent, que requereix que et mediquis i fa que no et trobis funcionalment hàbil, probablement és migranya i hauries d'anar al metge." Una malaltia estigmatitzada Els malalts de migranya senten un dolor agut i invalidant, es veuen obligats a recloure's en silenci, a les fosques i d'esquena al món. Un món que sovint no se'n fa el càrrec i pensa que posen la malaltia com a excusa per no treballar, no quedar amb amics o no fer una excursió amb la família, segons expliquen molts pacients. "Quan veiem algú que li fa mal la cama o el braç hi empatitzem. Però quan no veiem la persona, perquè es tanca en una habitació i desapareix, ens costa més." La doctora Pozo explica que la majoria tenen por de programar la seva vida per després haver-la de desprogramar. "El cervell és com Google i els migranyosos intenten constantment, fent algoritmes, predir quines coses han fet abans que han desembocat en migranya per no tornar-les a fer." Al Migraine Adaptive Brain Center, primer centre especialitzat de l'estat dedicat a la recerca i l'atenció d'aquesta malaltia crònica, també treballen per educar sobre la migranya i aconseguir que els pacients se sentin menys pressionats socialment. L'any 1991 es va desenvolupar un fàrmac, el Sumatriptan, i després en van arribar set més que han permès que les persones que tenen atacs puguin prendre medicació. Ara bé, tot i que potser els permet fer algunes coses, la doctora Pozo recorda que el cervell continua estant a mig gas. Impacte socioeconòmic Segons una sèrie d'articles publicats a The Lancet, que han comptat amb la col·laboració de Patricia Pozo, a nivell econòmic, estudis fets el 2011 a Europa van calcular que els costos associats a la migranya podrien arribar fins als 111.000 milions d'euros a l'any, uns 1.222 euros per persona de mitjana. D'aquests, un 7% serien costos directes associats a l'atenció de la malaltia, i un 93%, costos indirectes deguts sobretot a pèrdues en la productivitat en la feina de les persones amb migranya. Relació entre mal de cap i Covid El febrer del 2020, al Migraine Adaptive Brain Center es van adonar que molta gent els trucava perquè passaven mals de cap molt forts. Aleshores van fer un estudi prospectiu i van descobrir que el mal de cap és un tipus molt clar de símptoma de Covid i que pot tenir un efecte protector. Van comprovar que hi ha dos tipus de reacció: una en què el mal de cap comença quan t'infectes i l'altra en què comença amb els altres símptomes de la malaltia. "Si tens mal de cap, en Covid moderada, la malaltia s'escurça una setmana." Cefalees més enllà de la migranya Segons Patricia Pozo, també cal donar veu als mals de cap primaris petits, com cefalea en raïms o clúster, que afecta més homes que dones i que es coneix popularment com la "cefalea del suïcidi". "És un dolor molt intens que dura aproximadament una hora, unilateral; et plora l'ull i comença amb brots, fins que un dia pots arribar a tenir vuit atacs, sobretot a la nit, i es pot allargar fins als tres mesos." La importància de no automedicar-se El 50% dels pacients amb cefalea s'automediquen, cosa que sovint porta a cronificar el dolor. És important consultar un metge per aconseguir un diagnòstic i un tractament adequats.

La migranya, la malaltia discapacitant que deixa el cervell en cadira de rodes

Tot i que l'OMS la considera la sisena malaltia més incapacitant del món, no està reconeguda per la salut pública