El 2018, la guanyadora de la Pilota d'Or va ser Ada Hegerberg. Després d'entregar-li el premi, l'animador de la gala li va preguntar si sabia ballar twerking. Un moment de vergonya aliena que lògicament a la guardonada no li va fer cap mena de gràcia, al contrari. I una pregunta que no li van fer al guanyador d'aquell any, Luka Modric, ni mai tampoc res semblant havien demanat a Messi o Cristiano. Tres anys més tard, l'entrega de la Pilota d'Or a l'Alexia ha estat a l'altura de la jugadora, sense twerkings. Ha rebut la Pilota d'Or de les mans d'Mbappe i el discurs d'Alexia ha estat emotiu, sincer, madur i amb agraïments al Barça en català. Sempre diem que en el futbol femení hi ha molta feina a fer, cert, però també n'han fet molta. Un exemple. L'Iu té 5 anys, viu a Barcelona i és molt culer. El cap de setmana, quan li diuen que aniran al Barça, pensa en l'estadi Johan Cruyff. De fet, si aquell dia toca anar al Camp Nou, fins i tot se li nota un punt de decepció a la cara. Diu que li agrada més anar al Johan perquè és més divertit, fan més gols. L'Iu no parla de futbol femení o masculí, ell va a veure un partit del Barça. I aquesta naturalitat de la mirada de l'Iu és la llavor que ha plantat el Barça d'Alexia i del triplet i l'esperança del futbol i de la societat.