La jornada laboral de 4 dies, al congelador

És dijous. Avui ja podríem deixar-ho estar i anar cap a casa. Plegar i tenir 3 dies de descans. Això sí, cobrant el mateix. Aquest és el plantejament de la jornada laboral de quatre dies: un d'aquells unicorns amb què tots hem somiat alguna vegada, però que en el fons assumim que mai arribarem a tocar. Ara està en marxa un pla pilot del Ministeri d'Indústria perquè les empreses que vulguin saber com seria aquest somni puguin fer-lo realitat. Una prova amb coixí, perquè el govern espanyol hi destina gairebé tres milions d'euros en ajudes. Doncs bé, només s'hi han apuntat 41 empreses de tot l'Estat. Onze, de Catalunya. Fa gairebé un segle que es va impulsar la jornada que tenim ara, la de 40 hores amb dos dies de festa. Va ser una revolució que es va anar assumint a tot arreu progressivament. A Espanya, la llei que ho regulava es va aprovar ara fa just 40 anys: el 1983. El primer govern de Felipe González posava fi a les jornades eternes dels treballadors espanyols i establia també les vacances de 30 dies. Una llei que va derivar en el fantàstic invent de les hores extres: els treballadors seguien fent jornades interminables, però a finals de mes ho notaven al compte corrent. Ara les prioritats han canviat. El treball no dignifica, el temps lliure i el descans, sí. Els estudis que s'han fet asseguren que la jornada de 40 hores millora la qualitat de vida de l'empleat i això beneficia també l'empresari, perquè amb els treballadors més satisfets, la productivitat augmenta. Llavors, què fa que només onze empreses de tot Catalunya hagin volgut provar-ho? Segurament la mateixa consciència de classe que va permetre fer aquell salt fa 40 anys va quedar congelada en aquell precís moment. I allà segueix: al congelador. Mentre ningú no la descongeli, seguirem somiant a llevar-nos ben d'hora ben d'hora, però, si us plau, només de dilluns a dijous.